BARCELONA, 3 oct. (EUROPA PRESS) -
El secretari d'Universitats i Investigació de la Generalitat, Antoni Castellà, ha admès aquest dijous que les restriccions pressupostàries en les universitats públiques catalanes han tocat os, però ha afirmat que "difícilment hi haurà increments rellevants en el futur".
Ho ha manifestat en la seva intervenció durant l'acte inaugural del curs 2013-14 de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), acompanyat pel nou rector, Jaume Casals; el regidor d'Educació i Universitats de Barcelona, Gerard Ardanuy, i la presidenta del Consell Social de la UPF, Núria Basi.
Citant el president de la Generalitat, Artur Mas, ha sostingut que el 2013 haurà estat l'últim any probablement d'ajustos en la despesa, però "no significa que hi hagi creixement en l'aportació dels diners públics a les universitats", el que obliga a ser creatius per mantenir la qualitat i la internacionalització.
Sobre els dubtes generats respecte a la suposada paralització del programa Serra Húnter de captació de professors internacionals amb criteris d'excel·lència, Castellà ha volgut donar "tota la confiança que es manté fins al final", ja que és un element essencial del seu departament i té un paper estratègic els anys vinents.
En relació amb el Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), ha explicat que ha permès "alliberar recursos" i estalviar 2,5 milions d'euros, a més d'afegir que els anys vinents l'estalvi arribarà als 20 milions.
Després d'esmentar aquests dos eixos, ha incidit sobre l'augment de les taxes universitàries amb les corresponents polítiques de beques per renda, un sistema sobre el qual el Govern francès de François Hollande s'ha interessat i podria aplicar a partir del curs que ve, ha assegurat Castellà.
En relació amb els reptes, ha parlat sobre la "simplificació" de l'oferta acadèmica de reduir el nombre dels primers cicles dels graus però mantenint les 460 sortides acadèmiques actuals; a més, ha apostat per obrir la reflexió sobre establir graus de tres anys --actualment són de quatre-- per facilitar la mobilitat internacional.
ECONOMIA DEL CONEIXEMENT
El secretari ha defensat que Catalunya "com a país" té potencial per tenir una economia basada en el coneixement, com succeeix en Estats amb característiques semblants, com tenir uns 10 milions d'habitants i ser democràcies profundes i participatives, entre d'altres.
"L'any que ve serem cridats per decidir el nostre futur com país", ha manifestat el secretari en relació amb la consulta sobiranista que prepara l'executiu català, i ha destacat el paper de les universitats si se supera la independència.
