BARCELONA, 3 jul. (EUROPA PRESS) -
La directora del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), Judit Carrera, ha defensat la necessitat d'abordar els desafiaments i els reptes del futur i els "interrogants i preguntes clau" sobre la humanitat des de l'àmbit cultural i en coordinació amb la comunitat científica i tecnològica.
En una entrevista amb Europa Press, ha destacat la responsabilitat dels centres de cultura i pensament de reflexionar i obrir debats en un "canvi d'època molt gran", marcat pels desafiaments com la guerra a Europa i l'auge de l'extrema dreta, a més del deure de protegir principis bàsics de la democràcia, com la llibertat d'expressió i la diversitat.
Per Carrera, la cultura contribueix a generar confiança en un context actual, que considera incert i tens: "La cultura i l'art tenen la capacitat de contrarestar aquesta angoixa pel futur per la seva capacitat d'imaginar altres mons possibles. I si els imagines, potser tens la capacitat de fer-los", ha reivindicat.
I ha assegurat que el CCCB treballarà en aquesta línia amb exposicions com la que es podrà veure entre octubre del 2023 i març del 2024, 'Intel·ligència Artificial', que està organitzada en col·laboració amb el Barcelona Supercomputing Center (BSC) i reflexiona sobre les "implicacions" de la IA i la potencialitat dels avenços tecnològics.
Per Carrera, propostes com aquesta responen a la vocació del CCCB de ser un centre "multidisciplinari, universal i accessible, amb un profund arrelament local i al seu torn una grandíssima obertura internacional", i s'alineen amb l'efervescència i la vitalitat que considera que té el teixit cultural, artístic i creatiu de Barcelona.
BARCELONA, CAPITAL CULTURAL MALGRAT LA "DEFICIÈNCIA" DE RECURSOS
Ha erigit Barcelona com una capital cultural, cívica, lingüística i editorial "malgrat la deficiència de recursos" i de reconeixement que segons ella hi ha per part de l'Estat i els fons europeus, i ha afegit textualment que la ciutat està a anys llum del finançament que li correspondria basant-se en la seva força cultural.
També ha advertit que els últims anys hi ha hagut una "recentralització de recursos de tot tipus, financers, comunicatius, polítics, mediàtics cap a Madrid, i això ha anat en detriment de la diversitat i la riquesa cultural de l'Estat espanyol", i ha remarcat la importància de garantir relats corals i plurals.
PETICIONS A LES ADMINISTRACIONS
Per això, preguntada per les seves peticions a les administracions, ha reclamat un salt en el finançament del CCCB, en el reconeixement de la seva centralitat i en la capitalitat cultural de Barcelona, a més de flexibilitzar el règim legal i administratiu del sector cultural i del sector públic en general, perquè en cas contrari "pot portar a la paràlisi".
No obstant això, ha valorat l'increment del pressupost del CCCB per al 2023, que ha arribat als 16.109.115 milions d'euros --va comptar amb 10 i 11 milions el 2021 i 2022, respectivament--, i ha agraït a la Diputació de Barcelona l'"autonomia i la independència" per gestionar aquests ingressos.
VOL RENOVAR EL SEU MANDAT I "ACABAR DE DESPLEGAR" EL SEU PROJECTE
Carrera, que exhaurirà el seu mandat a finals del 2024, ha explicat que la seva voluntat és continuar al capdavant del CCCB per "acabar de desplegar el projecte iniciat fa quatre anys, i que ha estat truncat per la pandèmia", i ha afegit que les iniciatives culturals s'han de plantejar a llarg termini per funcionar.
Ha recordat que els reptes que tenia quan va assumir el càrrec eren mantenir el llegat "d'èxit" i el prestigi dels seus antecessors --Josep Ramoneda (1989-2011), Marçal Sintes (2011-2014) i Vicenç Villatoro(2014-2018)-- i adaptar-lo als nous temps, i que la pandèmia va afectar dos pilars del CCCB, que són la presencialitat i la mobilitat internacional, tot i que ha reivindicat la resiliència de la institució.
PARITAT EN LA CULTURA I REVOLUCIÓ DIGITAL
Carrera, la primera dona directora del CCCB i que compta amb un equip molt femení --la sotsdirectora, la coordinadora general i els caps de Debats i Mediació també són dones--, ha remarcat la importància que els càrrecs de responsabilitat en el sector públic reflecteixin "la pluralitat de la societat, no només de gènere, sinó també d'origen cultural", perquè considera que encara no hi ha paritat.
No obstant això, ha celebrat que la presència de la dona en equips directius de l'entramat cultural "ha canviat molt els últims anys", amb Elvira Dyangani Ose al capdavant del Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba), Àngels Margarit al Mercat de les Flors, Imma Prieto a la Fundació Antoni Tàpies; Carme Portaceli al Teatre Nacional de Catalunya, Marta Marín-Dómine al Born CCM i Joana Hurtado a la Fabra i Coats, entre d'altres.
Per ella, la revolució digital és la transformació més radical dels últims 15 anys i ha provocat canvis en la manera de crear, distribuir i emmagatzemar el coneixement, per la qual cosa les institucions no poden "continuar vivint de fórmules del passat" i s'han d'adaptar a les noves tendències de consum cultural del públic, que segons ella està cada vegada més adaptat a l'entorn digital però aposta més per la presencialitat a conseqüència de la pandèmia.
NOVES LÍNIES DE PROGRAMACIÓ PELS 30 ANYS DEL CCCB
Ha destacat que el CCCB complirà el seu 30è aniversari el 2024, una efemèride que "celebrarà la força de la cultura i la creació com a manera de ser al món" i per la qual van començar un parell de línies de programació noves, i ha assenyalat que li agradaria que el CCCB del futur fos un punt de trobada, intercanvi i de creació de comunitat respecte a un model de ciutat que veu cada vegada més individualista.
Preguntada per si hi ha cap debat que hauria de tenir més presència als centres culturals, ha respost que "a nivell cultural hi ha poc intercanvi i hi ha un desconeixement mutu molt gran" amb països pròxims com Portugal, el Marroc o França, per la qual cosa el CCCB treballa per intensificar vincles amb el seu entorn més pròxim, motiu pel qual dedicarà un monogràfic al Marroc en la pròxima edició del festival Kosmopolis.
