BARCELONA, 30 ago. (EUROPA PRESS) -
L'escriptora i traductora barcelonina Carlota Gurt torna al conte amb el volum 'Biografia del foc', una quinzena de relats en els quals torna a transitar per temes com les relacions de parella, la memria i la prdua d'identitat: "Em sento cmoda en el gnere. No em segresta tant la capacitat d'escriure".
El llibre, que es publica en catal a Proa i en castell tradut per ella mateixa a Libros del Asteroide, arriba després de la novella 'Sola' i el llibre de contes 'Cavalcarem tota la nit', aquest últim li va valer el Premi Merc Rodoreda 2019, i ha subratllat que intentar seguir cultivant tant la novella com el conte.
Gurt (Barcelona, 1976) ha explicat que els contes els ha escrit durant els últims dos anys i que, malgrat tenir aspectes que els relacionen amb els de 'Cavalcarem tota la nit', tenen un "to diferent" i divers que fan que el conjunt no sigui tan aspre com podria haver resultat.
Ha remarcat que alguns d'ells tenen un to "distant, d'ironia trgica, que és un tipus de to que convenia perqu alguns dels temes cremen", per la qual cosa la seva escriptura requerien distncia, mentre que uns altres són confessionals.
Carlota Gurt ha assenyalat que als contes hi ha elements de carcter simblic que entre tots ells constitueixen una espcie d'univers, com és l'aparició d'aus i vehicles, i que la sensació de "catstrofe" est sempre present --Chernobyl apareix en un parell de relats--.
L'escriptora ha assegurat que encara que els contes "neixen" d'ella i del moment vital en el qual estigués no hi ha autoficció, i ha subratllat que percep que com a escriptora es va destillant la seva forma d'escriure fent-se cada vegada més contundent.
"COM UN DISC"
Gurt ha explicat que al volum hi ha contes que comparteixen personatges i temtiques, i ha assenyalat que és millor llegir-los en ordre: "És com un disc, té un recorregut. Després pots escoltar-lo solt", ha afegit.
Ha assenyalat que escriu "a trompades", combinant amb les traduccions que realitza, i ha remarcat que en aquesta ocasió ha optat també per traduir-se ella mateixa al castell.
Carlota Gurt ha afirmat estar "satisfeta" amb la seva traducció malgrat que li produa respecte, ha adms que un traductor pot introduir matisos que no són els de l'escriptor, i ha remarcat que fins i tot ha variat el final d'un conte en una versió i en l'altra.
En aquesta voluntat de combinar conte i novella, ha assenyalat que est escrivint una novella sobre la memria individual i collectiva com a mecanisme de supervivncia, alhora que també ha treballat una novella infantil.
