"Ells han de tenir sort tots els dies. Nosaltres només una vegada, però aquesta una hem d'estar"
BARCELONA, 21 febr. (EUROPA PRESS) -
El cap adjunt de la Brigada Judicial de la Policia Nacional de Barcelona, l'inspector Carlos Gil, de qui depèn el Grup de Localització de Fugitius que opera a Catalunya, subratlla que els delinqüents decideixen amagar-se a la capital catalana per diversos motius, un d'ells per seguir prop dels seus cercles de poder als seus respectius països d'origen: "Segueixen en contacte amb les seves organitzacions per seguir controlant els seus negocis".
Aquesta unitat, creada el 2018 i que actualment compta amb set efectius, opera principalment a la província de Barcelona i està especialitzada a arrestar a pròfugs internacionals i espanyols ocults en aquest territori a través de les ordres de detenció dictades dels seus països d'origen, explica en una entrevista concedida a Europa Press.
"Si jo soc del crim organitzat francès de Marsella i estic a Barcelona, estic a prop. Perquè si potser em vaig a Brasil i em quedo, pot haver-hi algú que estigui sota mi que potser vulgui ocupar el meu lloc aprofitant que estic tan lluny", exemplifica Gil.
ALTRES FACTORS
A més d'aquest factor, els delinqüents opten per ciutats com Barcelona, però també de la zona del Mediterrani fins a aconseguir Màlaga i Cadis, per una qüestió de clima, encara que para Gil sigui un tòpic: "Vius bé, és una zona privilegiada en tots els sentits".
Sobre això, comenta que els delinqüents senten que poden passar desapercebuts en zones turístiques com Barcelona, especialment els que són d'origen italià, ja que la ciutat comtal té la comunitat d'expatriats italians més gran d'Espanya.
D'altra banda, els fugitius compten amb "totes les possibilitats de vies de comunicació", ja sigui a través de vols interns a Espanya o en l'Espai Schengen a Europa, on viatgen gràcies a la falsificació de documents d'identitat, segons Gil, o bé gràcies a la comunicació per carreteres, ja que és senzill travessar els països esquivant la possible presència policial en fronteres.
Finalment, els pròfugs s'estableixen a Barcelona --així com en altres ciutats espanyoles-- perquè és un territori "segur" per a ells en haver-hi molt control d'armes, a pesar que Gil reconeix que la Policia cada vegada es topa amb més presència d'aquestes, que fins i tot pot ser armament de guerra, ja que ho utilitzen per defensar-se de clans rivals que als seus països d'origen segueixen enfrontats.
COOPERACIÓ AMB ALTRES PAÏSOS
Respecte a la tipologia de delictes que cometen els fugitius a Barcelona, l'inspector indica que es troben de tot tipus, com el tràfic de drogues, el crim organitzat "conegut" (com les màfies italianes i els càrtels dels Balcans), homicides, agressors sexuals i estafadors, que també s'emmarquen en estructures criminals més complexes.
En tractar-se de fugitius de diverses nacionalitats, Gil subratlla la importància de cooperar amb els seus països d'origen ja que són aquests els que ofereixen una primera informació a través de les ordres europees de detenció, en cas de tractar-se de delinqüents europeus, o bé amb les "notificacions vermelles", emeses per Interpol.
Així, el Grup de Localització de Fugitius comença el seu propi procés que també es complementa amb el suport dels oficials d'enllaç, que són policies del país en qüestió destinats a Catalunya, dels quals dues són de França i un altre d'Itàlia: "Aquest és el punt de partida. Als seus països els busquen activament i ells van donant informació, que es va canalitzant i transmetent".
No obstant això, l'inspector remarca que de vegades reben notificacions vermelles que no tenen tot el contingut necessari per recaptar suficient informació com per verificar que el delicte pel qual se li acusa és molt greu, especialment en regions on se'ls vincula a un tema de religió o dissidència política: "Hi ha una amalgama de països que són sospitosos o dubtosos", sense precisar quins.
PACIENTS, DISPONIBLES I BONS FISONOMISTES
Gil dibuixa un perfil molt concret per formar part d'aquest grup, ja que han de ser bons fisonomistes, per poder identificar i reconèixer fugitius sobre els quals de vegades tan sols tenen una fotografia de referència; pacients, ja que els dispositius poden demorar-se molt, així com una bona adaptació a l'entorn i disponibilitat "24/7", perquè les detencions es poden practicar en qualsevol espai i moment del dia.
"Ells han de tenir sort tots els dies. Nosaltres necessitem només una oportunitat, però aquesta una hem d'estar", subratlla l'inspector, que afegeix que les investigacions prèvies consisteixen a consultar fonts documentals obertes, realitzar dispositius de vigilància en cas de conèixer algun domicili o zones per les quals es mouen, realitzar escoltes de les seves trucades telefòniques i rastrejar els seus perfils de xarxes socials.
En cas d'estar segurs de la seva posició fixa, demanen autorització a l'autoritat judicial per practicar una entrada i registre al domicili, a pesar que els fugitius prenen tot tipus de mesures de prevenció per evitar ser detectats.
Sobre això, Gil recorda un cas en el qual van detenir a un membre d'una màfia italiana a Barcelona que portava tancat dies, i que tan sol sortia a la nit a comprar una mica de menjar o fins i tot els hi portaven amb fortes mesures de protecció.
De cara a abordar les detencions, el grup rep formació especialitzada en tècnica operativa: "De vegades has d'actuar, tancar un cotxe en marxa. Aquestes coses no són fàcils", explica Gil, que indica que preferiblement és millor comptar amb els Grups Operatius Especials de Seguretat (GOES), ja que disposen d'un tipus d'armament, escuts balístics i una especialització concreta que ofereix més garanties i seguretat a l'hora d'afrontar una intervenció perillosa.
"NO DEIXEN DE SER PERSONES"
Els agents, a més de tenir cert component de sort per detenir als fugitius, també tenen en compte que "no deixen de ser persones" que necessiten comunicar-se, per la qual cosa una trobada amb algun familiar o parella pot ser suficient per equivocar-se, l'error de la qual aprofita la policia per intervenir.
Així ho exemplifica Gil amb la detenció d'un delinqüent relacionat amb el tràfic de drogues fa uns anys prop de l'avinguda del Paral·lel de Barcelona, on s'havia citat amb la seva parella després de molt temps sense veure's i la detenció "va fastiguejar la seva nit d'amor", bromeja l'inspector.
D'altra banda, també posa d'exemple la detenció d'un agressor sexual que, després de violar a un nen a Holanda, ho va assassinar i es va amagar a Catalunya, i que la Policia Nacional va poder detenir-ho en 2018 gràcies a la col·laboració d'un compatriota seu que va coincidir amb ell en un campament aïllat en una zona boscosa de Castellterçol (Barcelona), va cridar a la policia neerlandesa i es van activar tots els mecanismes per arrestar-ho.
