"És un cercle viciós del qual no puc sortir", diu un testimoni de l'entitat
BARCELONA, 24 gen. (EUROPA PRESS) -
Cáritas Diocesana de Barcelona ha clamat aquest dimecres contra la "invisibilitat" dels treballadors que encadenen contractes temporals i precaris, i ha reclamat una nova reforma laboral, un salari mínim de 1.000 euros o abordar els efectes devastadors de la irregularitat sobrevinguda.
Ho han explicat en roda de premsa el director Salvador Busquets; la responsable del programa d'anàlisi social i incidència de Cáritas Barcelona, Míriam Feu; el delegat episcopal de Cáritas, Salvador Bacardit, i el bisbe auxiliar de l'Arquebisbat de Barcelona, Sergi Gordo.
En l'informe 'Vides precàries. Quan la precarietat laboral ho envaeix tot' constata que totes les persones que atén Cáritas i que tenen una ocupació es poden considerar "treballadors pobres", i representen el 16% de les persones que acompanyen; l'any passat era del 14,5% aproximadament.
La responsable ha carregat contra un "mercat laboral inestable, immediat, insegur i fugaç en el qual entres ràpid i surts ràpid encadenant contractes", especialment en l'àmbit de la neteja, restauració i serveis, i que no protegeix davant situacions normals com la malaltia.
Ha recordat que el 12% dels empleats catalans són 'treballadors pobres' per comptar amb 837 euros mensuals, segons dades de l'Idescat, i ha parlat del mercat laboral com un "ventilador que genera dinàmiques de precarietat", que absorbeix i expulsa ràpidament, i que com a conseqüència genera situacions amb conseqüències per a la salut.
"Les persones que viuen aquesta situació se senten invisibles, desprotegides, atrapades, silenciades i explotades", ha deplorat Feu, que ho ha atribuït al fet que aquestes persones deixen de tenir els mateixos drets que la resta: sense prestacions de seguretat social i d'atur.
"És un cercle viciós del qual no puc sortir", diu un testimoni de l'entitat social que, com a novetat, introdueix en l'informe les valoracions en primera persona de les persones víctimes d'aquesta situació social i laboral.
PERFIL DEL 'TREBALLADOR POBRE'
Segons l'entitat social, els col·lectius que tenen més difícil integrar-se al mercat laboral són les persones immigrants sense residència, les dones solteres amb fills, els joves i els més grans de 50 anys.
Com a conseqüència d'aquesta situació, es generen situacions de temor per perdre l'habitatge: "La por que jo tinc és veure'm al carrer. És la pitjor por que tinc, més que veure la nevera buida", ha parafrasejat Feu sobre un testimoniatge.
"MARC LABORAL TANCAT"
El director de Cáritas Barcelona ha constatat que quan les persones van a l'administració a la recerca de solucions troben comprensió, amabilitat i empatia, però cap solució per l'existència d'un "marc laboral tancat".
Ha criticat que la reforma laboral del 2012 no ha servit per evitar el creixement de la desigualtat, sinó més aviat el contrari, i ha reclamat un salari mínim de 1.000 euros.
Ha demanat reproduir un model de col·laboració triangular des d'una visió social en què les entitats socials, les empreses i el treballador puguin generar marcs estables de col·laboració.
El director ha reclamat una nova reforma laboral que combini de forma més adequada les necessitats de les empreses en el marc actual i els drets de les persones treballadores, i ha carregat contra el "fracàs de la protecció social" actual per no arribar a totes les persones amb precarietat.
