Publicat 10/06/2020 15:42

La capacitat dels boscos catalans per capturar CO2 baixa un 17% en 25 anys, segons un estudi

Bosc jove de pi vermell, a Vallcebre, a la comarca del Bergued (Barcelona).
OCCC

BARCELONA, 10 juny (EUROPA PRESS) -

El Centre de Recerca Ecolgica i Aplicacions Forestals (CREAF) i la Generalitat de Catalunya han presentat aquest dimecres l'estudi 'ForesTime', que ha analitzat els canvis en els boscos catalans en els últims 25 anys i ha concls que la seva capacitat per capturar dixid de carboni (CO2) ha disminut un 17% entre el 1990 i el 2014.

"La capacitat de segrest de carboni s'ha vist reduda ostensiblement a les comarques de Girona i en algunes zones de Tarragona, mentre que en els boscos de muntanya no s'ha produt un canvi perceptible", ha explicat en la conferncia telemtica l'investigador del CREAF i co-autor de l'estudi, Jordi Vayreda.

Al mateix temps, l'estudi ha constatat que la superfície arbolada a Catalunya ha augmentat un 10% en 25 anys, que hi ha un 24% més de boscos densos, i que la biomassa s'ha incrementat en un 73%; és a dir, que hi ha més arbres, més junts i generalment joves.

"Tenim una proporció de boscos madurs més que baixa; és necessari augmentar la proporció de boscos madurs al territori", ha manifestat Vayreda, que ha reivindicat la necessitat de fer una gestió activa de la gran majoria de boscos catalans, poc preparats per a un creixement natural i sense control.

MENYS AIGUA, BOLETS I FUSTA

Segons els autors de l'estudi, el creixement dels boscos i la poca gestió forestal han provocat que l'aigua blava o d'escorrentiu --la que no aprofiten les plantes i arriba als rius i aqüífers-- sigui el servei ecosistmic que més ha disminut en els últims anys, amb un descens del 29% en el conjunt de Catalunya.

De fet, la disminució de l'aigua blava arriba a més del 38% en els boscos d'interior; en els mediterranis, situats en les conques internes dels rius catalans, fins el 33%; i a les regions de muntanya fins el 12%; mentre que només en algunes zones Tarragona, el Pirineu i Girona mostren un tímid increment de la rtio.

Vinculat a aquest fet disminueix també la producció de bolets --un 1% en el conjunt de Catalunya i fins a un 17% a les zones de l'interior--; i minva la fusta que es pot extreure del bosc de forma sostenible --"cosa que pot fer-se sense que afecti a la capacitat de capturar CO2 dels boscos", ha dit Vayreda-- que cau entorn al 7% durant el període analitzat.

UN VALOR POSITIU

L'únic servei ecosistmic estudiat que no ha disminut ha estat l'erosió evitada, que ha augmentat gairebé un 1,6% des de 1990 fins al 2014, precisament, per l'augment de la superfície arbolada i densitat dels boscos catalans.

Els boscos mediterranis de les comarques de Girona i del nord de Barcelona són els únics que han experimentat una prdua d'aquesta capacitat (-11%), mentre que en la part més occidental del Pirineus i els boscos d'interior de Catalunya és on més ha crescut l'erosió evitada, un 18% i 20% respectivament.

Segons l'Oficina Catalana del Canvi Climtic (OCCC) de la Generalitat, que va encarregar el 'ForesTime', totes les dades de l'estudi demostren que a Catalunya és necessria una gestió activa dels boscos: "Som hereus d'un passat de sobrexplotació dels boscos, i aix fa que l'opció de la no gestió per al conjunt de les masses forestals no sigui una alternativa", ha manifestat el director del CREAF, Joan Pino.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés