BARCELONA, 15 nov. (EUROPA PRESS) -
El cap de la secció contra el terrorisme de la Brigada Provincial de Barcelona de la Policia Nacional -sense esmentar el seu nom per preservar el seu anonimat-, considera que existeix una polarització recíproca entre el gihadisme i l'extrema dreta, i que els jihadistes usen els discursos d'odi com a factors de victimització per cometre les seves accions: "El gihadisme instrumentalitza els discursos de l'extrema dreta".
En una entrevista a Europa Press, el responsable amb més de 20 anys d'experiència en la secció vés necessari subratllar que els terroristes representen una "minoria aclaparant" dins del món musulmà, i que certs discursos d'extrema dreta pretenen posar el focus sobre la seva religió, en considerar que pot anar en contra de l'Estat de dret democràtic a Espanya.
A més, apunta que alguns discursos en contra de la immigració i la seva vinculació amb la delinqüència poden propiciar que aquest factor de retroalimentació entre els uns i els altres pugui ser més gran.
JOVES I AUTOADOCTRINATS PER XARXES SOCIALS
Després de la pèrdua de control territorial de l'Estat Islàmic a el Iraq i Síria entre 2017 i 2019, la Policia Nacional ha detectat un descens de força en el "aparell de propaganda" amb una organització estructurada després d'ella que treballi per captar a combatents.
Ara el cos detecta una xarxa virtual teixida que es retroalimenta entre ella: "Qualsevol persona de qualsevol part del món pot consumir propaganda i arribar a radicalitzar-se", considera l'inspector, que afegeix que no és necessari endinsar-se en la 'deep web' per fer-ho.
Les xarxes socials, com Instagram i TikTok, s'han convertit en plataformes amb contingut de propaganda radical que afavoreix l'autoadoctrinament, i plataformes com Telegram, Discord i Signal s'estan utilitzant com a espais de reclutament.
Quant al perfil, la Policia Nacional veu que generalment són homes, d'entre 14 i 25 anys i molts d'ells nascuts a Espanya, si bé alguns conversos.
Sobre els motius que acaben portant-los a radicalitzar-se, l'inspector considera que existeixen diversos factors com la pèrdua d'identitat, problemes emocionals i un factor de vulnerabilitat per voler pertànyer un grup que els atorgui reconeixement.
"Són xavals que s'aïllen del món real, però després tenen uns contactes terribles al món virtual. Estan hiperconectats", explica el cap de la secció.
SENSE DOCTRINA CLARA DARRERE
D'altra banda, i en comparació a anys enrere, molts d'aquests joves radicals no tenen darrere unes normes doctrinals clares que els defineixin: "L'islamisme, el salafisme, la jihad, conceptes islamistes que per a un radical pur son bàsics. Aquests joves no els tenen".
A més, fins i tot consumeixen informació contradictòria i es guien per vídeos de líders, o supòsits líders, apunta l'inspector: "És més una idea emocional de la violència que per a ells és molt rellevant i atractiva. No els fa falta conèixer de forma profunda les bases doctrinals".
13 DETINGUTS EN EL QUE VA D'ANY
La Policia Nacional ha detingut 13 persones a Catalunya en el que va d'any per la seva vinculació a aquest tipus de terrorisme i des de fa 4 anys el cos ha detectat un "suau" increment de procediments judicials i investigacions vinculades a aquest àmbit, que malgrat no ésser molt significatiu, obliga els operadors de seguretat a estar alerta per detectar el més aviat possible els primers processos de radicalització jihadista.
A més, de les 100 detencions que es van efectuar a Espanya vinculades al terrorisme jihadista en 2025 un 30% es van fer a Catalunya, i un 13% van ser persones arrestades fora d'Espanya però amb vinculació a aquest territori.
RADIOGRAFIA ACTUAL
Respecte a la situació actual a Catalunya i a Espanya sobre l'alerta antiterrorista (en nivell 4 sobre 5 des de 2017), l'inspector no veu motius per a "ser alarmistes", però defensa no baixar la guàrdia (especialment els cossos i forces de seguretat de l'estat) perquè la tendència no està disminuint.
Enfront d'aquesta radiografia, el treball de la secció contra el terrorisme se centra a neutralitzar qualsevol amenaça abans que l'autoadoctrinamiento es materialitzi en possibles atemptats terroristes contra la ciutadania.
En aquest sentit, l'inspector posa en valor la reforma penal que es va dur a terme en 2015 per incloure en el Codi Penal el delicte d'enaltiment del terrorisme, una eina de "prevenció bàsica" que en el 90% dels casos permet detenir a possibles sospitosos abans que es dugui a terme l'acció delictiva.
"És el nostre instrument legal", subratlla l'inspector, que recorda que en uns altres països no existeix i precisament això demostra el gran nombre de detencions que es duen a terme a Espanya respecte a uns altres llocs.
L'AGENT RADICALITZADOR
No obstant això, el responsable de la secció reconeix que en casos en els quals existeix un agent radicalitzador que actua com reclutador i captador la situació és més complexa, ja que la gran majoria de vegades operen des de fora d'Europa.
"Com sigui d'un país que no col·labora amb nosaltres, aquí ens quedem", considera, si bé des del Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO) es realitzen diverses investigacions de forma conjunta amb operadors com Europol i Interpol per maximitzar la cooperació internacional.
COORDINACIÓ AMB MOSSOS I GUÀRDIA CIVIL
A Catalunya tant els Mossos d'Esquadra, com a Guàrdia Civil i Policia Nacional duen a terme les seves respectives investigacions relacionades amb el gihadisme, en alguns casos compartides depenent de la tipologia i del seu estat acaben realitzant-les per la seva banda.
"Tenim una relació fluida. Ens comuniquem tot allò que es pot i ha de comunicar. Parlem perquè és difícil que sempre estiguem en un mateix nivell, però potser la sinergia d'estar els dos cossos alhora ens porti més lluny que solament un", afirma l'inspector, que remarca el paper del CICO, al que se li comunica en primera instància qualsevol informació relacionada amb el terrorisme.
