BARCELONA 5 abr. (EUROPA PRESS) -
El canvi climàtic pot provocar que trobar aliment per criar als pollets sigui una missió cada vegada més difícil per a les aus marines, que no han pogut adaptar el seu cicle reproductor a les noves condicions climàtiques.
Així ho assegura un estudi, publicat en la revista 'Nature Climate Change', en el qual participen els professors de l'Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona (UB) Jacob González-Solís i Raül Ramos.
L'augment progressiu de les temperatures del mar podria generar una falta de sincronia entre el període de cria i alimentació dels pollets i les etapes en què les preses són més abundants en els oceans.
El treball ha analitzat els patrons de reproducció de 62 espècies d'aus marines del 1952 al 2016, un període marcat per l'augment significatiu de la temperatura de la superfície del mar.
Actualment, les aus marines són el grup d'aus més amenaçat del món i l'estat de conservació de la majoria d'espècies empitjora diàriament.
Segons l'estudi, les aus marines no poden adaptar els seus ritmes biològics als canvis de la temperatura en superfície dels oceans, mentre que les seves preses més habituals --calamars o sardines-- sí que estan alterant els patrons reproductors com a resposta al canvi global.
Aquesta falta de sincronia entre els ritmes biològics d'aus marines i preses pot dificultar l'obtenció d'aliment, especialment durant l'època de cria i alimentació dels pollets, una situació que posaria en risc la supervivència de moltes poblacions especialment vulnerables.
ESTUDI DE LA BALDRIGA GRISA
L'equip de la UB-IRBio ha estudiat les dades fenològiques d'una població de baldriga grisa que cria a l'arxipèlag canari, i González-Solís ha assegurat que s'ha monitorizat la reproducció des del 2001 i es preveu que les més afectades siguin les espècies migratòries de llarga distància a les àrees oceàniques en l'Atlàntic i el Mediterrani.
Les aus marines tenen trajectòries vitals particularment extremes, amb una esperança de vida superior a la de les seves preses, alta supervivència adulta i una edat reproductora avançada, la qual cosa fa que siguin sensibles a qualsevol "pertorbació ambiental", segons Ramos.
Aquest desfasament tròfic entre aus marines i preses, a causa de l'escalfament global, serà especialment perjudicial en l'ordre dels 'procel·lariformes', sobretot pels petrells gegants antàrtics, els fulmars i els albatros.
