BARCELONA, 31 oct. (EUROPA PRESS) -
L'escriptora argentina Camila Fabbri ha publicat aquest octubre 'L'any de la serp' (Anagrama), una novel·la de terror contemporani o, com ella mateixa ho defineix, el terror "de les coses possibles".
Així, l'obra es nodreix dels "perills domèstics", més que de monstres o fantasmes, segons ha dit en una entrevista amb Europa Press.
El llibre, que arriba després de 'La reina del ball' i 'El dia que van apagar la llum', comença amb una olor profunda a descomposició que s'instal·la en els passadissos d'un edifici a Buenos Aires i que comencen a percebre una veïna, Aldana, i la portera, Gina, que es se'n adonen que prové del pis 5-C.
Aquí viu Celeste Blum, una jove estudiant que té des de fa poc una relació amb Simón, un home major que ella obsessionat amb les serps.
CASOS REALS
Fabbri s'inspira en dos casos reals: un d'ells va succeir a l'Argentina a finals de la dècada del 1980, quan es va trobar a 2 cosines en una banyera en un inexplicable estat de descomposició, la qual cosa va donar motiu a incomptables teories, entre les quals una mossegada de serp.
Alhora, li va cridar l'atenció la història de Pablo Laurta, un home uruguaià que dirigia l'agrupació Homes Units i hi havia escrit un llibre advocant pels drets dels homes enmig de la "ona del feminisme", com li deien ells.
Laurta va acabar, un temps després, assassinant la seva exdona i a la seva exsogra, i segrestant al seu fill per portar-lo amb ell al seu país, tot i que després va ser detingut.
"Una mica de la barreja d'aquests casos va ser ajudant a construir la novel·la. Com a dona cis de trenta-i-llargs que es vincula amb homes, també hi ha moltes coses d'aquest personatge masculí que potser les he sentit, les he percebut, i tenia moltes ganes d'escriure sobre això", ha explicat l'autora.
EL VEÏNATGE
Fabbri apunta a diverses històries "paral·leles" que es van traçant al llarg de la novel·la: d'una banda Simón, per l'altre Aldana i Gina, i com tercera línia el passat de Celeste, quan encara estava viva.
"M'interessa molt l'edifici, el veïnatge. Els veïns són una incògnita, mai sabem qui son. Són les seves olors i els seus sorolls. És difícil completar la imatge", ha reflexionat.
SERPS I OLORS
La figura de la serp, com a símbol universal de bruixeria, ocultisme i coses estranyes, li serveix a l'escriptora per fer una "espècie d'al·legoria" de la masculinitat o, com a mínim, de certs trets de certes masculinitats.
En particular, destaca l'odi a allò femení i el seu avanç sigilós, com el d'aquest animal: "Qualsevol altra bèstia no representava el mateix. És silenciosa, precisa".
Quant a l'olor, de vegades més aterridor que el cadàver en si, Fabbri sosté que li ha servit com a punt de partida per explicar "de forma més lateral" una situació que encara no es va a conèixer del tot, per anar a poc a poc.
"També és pel plaer de tractar de descriure una aroma, que em sembla una cosa molt difícil de fer en l'escriptura. És més per la negativa: no és això, no és això un altre, tampoc és això altre. Les olors de vegades són això, una barreja de coses", ha apuntat.
INCELS I MILEI
Al llibre apareix també el fenomen incel, encara que no de forma "pamfletària": el protagonista no és un dels integrants d'una agrupació d'aquest moviment, però sí ho és el seu germà gran, i és un fet present a casa seva, a la seva família.
En aquesta línia, preguntada per l'auge de l'extrema dreta al seu país, assegura que li preocupa la qüestió més civil, el ciutadà comú que perjudica la persona que té al costat, més que el president argentí, Javier Milei, a qui veu com una titella "d'algú altre".
"Hi ha una espècie d'odi per l'altre, per aquesta condició de l'altre, que l'altre tingui menys que tu. Em costa creure que hi ha un percentatge tan gran de la població que continua defensant gestions indefensables", ha resolt.
