BARCELONA 30 gen. (EUROPA PRESS) -
El Caixaforum de Barcelona indaga en la relació de l'artista amb el seu entorn i la seva partida "cap a l'exterior" de l'estudi en una exposició col·lectiva comisariada per Ángel Blanco, ha explicat ell mateix en roda de premsa.
L'exposició 'Bajo el brazo: entre la palma de la mano y la axila', que s'emmarca en el cicle Comisart per aportar noves mirades sobre la Col·lecció La Caixa, part del concepte encunyat pels impressionistes de portar el llenç al paisatge i no a l'inrevés, ha destacat el director, Valentí Farràs.
Per traçar aquest camí, sense recorregut establert i sentit específic, se serveix de 14 obres d'art (13 peces i una actuació), de les quals vuit són de la Col·lecció La Caixa i del Macba, i sis més són creacions d'artistes convidats per a l'ocasió.
CABANYA DE WITTGENSTEIN
Dona la benvinguda a l'espai una instal·lació de Francesco Arena que consta d'una barra de metall de 30 metres de llarg, doblegada fins a formar un rectangle de 5,32 x 3,95 metres i que correspon a la mateixa longitud del perímetre de la cabanya de Ludwig Wittgenstein.
La instal·lació viurà una actuació els diumenges, quan quatre persones elevaran l'estructura i la faran rotar 360 graus al voltant de la columna, establint una relació entre el lloc de treball del filòsof i de l'artista.
POLS DE L'ARTISTA EN SOLITUD
Del monòleg que proposa Juan Uslé en el llenç 'Soñé que revelabas VII', que forma part d'una sèrie de pintures negres que evoquen el pols de l'artista pintant de nit en solitud en el seu estudi, es passa a un diàleg amb l'exterior en obres com el que proposa Fernando García amb el Mediterrani en dos llenços de gran format banyats pel mar i assecats al sol.
La sortida a l'exterior de l'artista es fa patent en l'obra 'Coll de Pal-Cim del Costabona' de Perejaume, que l'artista català reprodueix en talc en la cimera de la citada muntanya la planta reformada per Sert de la Galeria Joan Prats de Barcelona.
De la "més estricta de les solituds" d'Uslé l'exposició vira cap a obres com les de Fina Miralles que surt de l'estudi per donar vida a una sèrie fotogràfica ('Translacions') en què ella es converteix en dona-arbre i es fotografia semienterrada en el camp, ha subratllat el comissari gallec.
BUIT EN L'ESTUDI
"L'acció de sortir fora xoca amb una limitació autofingida", ha observat el comissari sobre la peça d'art, considerada la més antiga del recorregut, en què també se citen una Irene Grau influenciada per Perejaume que per a l'exposició ha fugit dels llenços monocroms de la naturalesa per evocar la sensació de buit en l'estudi amb un quadre en blanc.
L'artista català Pere Llobera es veu representat amb la seva obra 'Hal', en la qual reuneix en una calaixera a manera de catàleg una trentena d'obres d'art que documenten totes les seves possibilitats a nivell artístic.
UNA PORTA DEL RAVAL
També desfilen per la mostra obres de Jorge Barbi, Stanley Brown, que va fer recrear el buit d'una porta del carrer del Raval de Barcelona, una escultura de Christian García Bello, una sèrie fotogràfica de Rodríguez-Méndez, que documenten la caiguda de menjar des del plat a la boca del seu pare.
També recull una video instal·lació de Pedro G.Romero en què es pot veure el ballador Israel Galván conquistant les diferents estades d'un pis de Badia del Vallès (Barcelona) amb els seus taconejos flamencs, així com la fusta pintada de Thomas Schütte 'Per als ocells' i una performance que protagonitzarà el coreògraf Radouan Mriziga el 10 de març.
Farràs ha destacat que el projecte d'Ángel Calvo va ser escollit d'entre 60 propostes, i ha remarcat l'interès que generen aquest tipus d'exposicions amb visites guiades per a grups específics de 3 a 18 anys.
