L'exposició gira entorn la idea de l'"exili" i visita Barcelona després de veure's al Museu Thyssen
BARCELONA, 20 febr. (EUROPA PRESS) -
El Caixaforum de Barcelona ha dedicat una gran exposició a l'expressionista alemany Max Beckmann, l'artista més estimat pel públic del seu país de primera meitat del segle XX i considerat per la seva obra: "Dur, innovador, excitant i terrible".
Ho ha explicat el comissari de 'Max Beckmann. (Leipzig, 1884 - Nova York, 1950), Toms Llorens, juntament amb la directora general adjunta de la Fundació Bancria La Caixa, Elisa Durán, en la presentació del recorregut que arriba després de veure's amb "xit" al Museu Nacional Thyssen-Bornemisza, a Madrid.
La mostra, que gira entorn la idea de l'exili, traa la trajectria "més representativa" del pintor a través de 49 obres d'entre les més de 200 que va dur a terme al llarg de la seva carrera, la qual cosa suposa la visibilització d'una quarta part del seu llegat artístic, ha remarcat Durán.
El comissari ha situat la figura de l'alemany per sobre de la de Pablo Picasso i Henri Matisse en la seva poca, si bé ha atribut el seu escs coneixement a la resta d'Europa i Espanya, especialment, al fet d'haver seguit una tradició moderna diferent de la de les avantguardes parisenques.
L'obra de Paul Cézanne i de Manet, així com dels moviments histrics com el Renaixement i el Manierisme alemany, van influenciar fortament Beckmann, que va tenir tres etapes artístiques que es poden veure a l'exposició, la més gran dedicada a la seva figura a la capital catalana.
El primer tram cobreix els anys anteriors a la Primera Guerra Mundial --a la qual es va allistar per fer d'infermer--, en qu el jove artista comena a viure el reconeixement del públic des de Berlín, mentre que el segon s'inicia a finals de la guerra i va tenir lloc a Frankfurt, on va treballar de docent a la seva Escola d'Art.
En aquesta etapa, va comenar a desenvolupar la seva pintura més personal i independent de caire realista, encara que plena de ressonncies simbliques, i les seves obres van ocupar un lloc destacat en l'exposició 'Arte degenerado', promoguda pel Govern nazi.
En la seva tercera etapa artística, el pintor va abandonar Alemanya per mudar-se a Amsterdam, i un cop finalitzada la Segona Guerra Mundial als EUA; després mai més no va tornar al seu país, i va fer servir la seva condició d'exiliat no només com una experincia sinó com una "actitud vital" de l'poca moderna.
"El tema de l'exili és el més important" de la mostra, segons l'exdirector de l'Institut Valenci d'Art Modern (IVAM), que ha explicat que l'exposició comena amb una sala cronolgica sobre les pintures i dues escultures del primer període en un entorn museogrfic blanc.
MSCARES, MORT I EL MAR
Aquest espai dona pas a un entorn de parets fosques en qu es plantegen quatre unitats temtiques relacionades amb les 'Mscares', i la prdua d'identitat associada a l'exiliat; la 'Babilnia elctrica', sobre el vertigen de la ciutat moderna com a capital de l'exili; 'El llarg adeu', que planteja l'equivalncia entre l'exili i la mort i aprofundeix en les seves conviccions sobre la reencarnació, i 'El mar', com a metfora de l'infinit.
Una de les peces més destacades de l'exposició és el tríptic 'Els argonautes', l'última pintura de l'artista que va pintar just el dia en qu va patir un atac de cor i va morir de camí al Metropolitan Museum de Nova York, i ara la pea pertany a la National Gallery of Art de Washington.
