BARCELONA 9 ago. (EUROPA PRESS) -
El conseller d'Interior de la Generalitat, Miquel Buch, ha demanat aquest dijous que el Govern central compleixi els acords adoptats en la Junta de Seguretat de Catalunya i permeti l'accés dels Mossos d'Esquadra a bases de dades europees o organismes com l'Europol.
En una entrevista de Rac1 recollida per Europa Press, ha explicat que els Mossos no formen part de "ple dret" d'aquestes plataformes ni del Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (Citco) i ha afirmat que tractarà aquesta qüestió amb el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska.
Ha assegurat que l'Estat ha mostrat desconfiança cap a Catalunya i ha declarat que la seva reclamació no és de caràcter polític ni partidista, sinó de seguretat dels catalans i que "no hi ha d'haver cap dubte que qui té la competència són els Mossos d'Esquadra", per la qual cosa no se'ls pot amagar informació, ha dit.
Ha evitat pronunciar-se sobre detalls de la investigació dels atemptats a Barcelona i Cambrils (Tarragona) fets públics arran de l'aixecament parcial del secret de sumari, argumentant que encara segueix la investigació judicial de l'Audiència Nacional, encara que ha qualificat de "sorprenents" les presumptes visites de cossos policials i d'intel·ligència a l'imam de Ripoll (Girona), Abdelbaki Es Satty, quan era a la presó.
Preguntat sobre que els Mossos no tinguessin constància dels antecedents de l'imam considerat líder de la cèl·lula gihadista, ha explicat que els antecedents penals normalment figuren en les bases de dades i ha assenyalat que "la normalitat seria que figuressin una sèrie de dades que ara sembla que no existien".
Davant els fets del 17A i la possibilitat que l'imam pronunciés sermons radicals a la mesquita, ha defensat que no es pot "caure en l'error de criminalitzar tot un col·lectiu per la religió que té o professa" i que si en el context de qualsevol religió s'indueix a provocar atemptats, la policia ho investiga i persegueix.
CONTRA ATACS A LA LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ
Sobre els incidents relacionats amb simbologia independentista a l'espai públic, com llaços grocs, Buch també ha afirmat que a Catalunya hi ha "tolerància zero amb coartar la llibertat d'expressió" i ha explicat que es persegueixen tots els casos, ja sigui judicialment o administrativament.
Ha considerat que la protesta dels CDR contra el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena a Mont-ras (Girona) va ser un "exercici de llibertat d'expressió" i que no calia detenir un dels seus membres, encara que no ha descartat que els fets s'hagin d'investigar.
També ha demanat a Cs, partit que ha impulsat campanyes de retirada de simbologia independentista als carrers, que "condemnin qualsevol tipus d'agressió, no només quan ells se senten agredits".
