Creu que els diferents nivells de governança a Europa "s'han de polir"
BARCELONA, 27 maig (EUROPA PRESS) -
La investigadora i gerenta de l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), Carme Borrell, ha demanat invertir més en sanitat pública i salut col·lectiva perquè el sistema sanitari públic sigui "fort", una mesura que segons ella evitarà que la gent amb més recursos acudeixi a la sanitat privada i afebleixi, així, el sistema nacional de salut.
Ho ha dit aquest divendres en el debat 'Cap a una UE més sana', organitzat per Europa Press i el Parlament Europeu, en què ha participat amb l'eurodiputat Nicolás González (S&D) i l'investigador sènior de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) Manolis Kogevinas.
Ha advertit del "dany horrible" que ha fet la pandèmia als serveis assistencials, que han diagnosticat un 30% menys de casos de càncer a Barcelona, a banda de menys malalties cròniques i altres patologies a causa de l'assistència de la covid-19.
Sobre la gestió de la pandèmia, Borrell considera que la relació entre els diferents nivells de governança a Europa "s'ha de polir" perquè durant la crisi sanitària arribaven directrius europees, del Govern central i de la Generalitat, una situació que dificultava la feina de l'agència, ha dit la gerenta.
"Quan ets l'última baula perds la globalitat", ha lamentat Borrell, que ha destacat que un dels avantatges de la crisi sanitària derivada de la pandèmia ha estat posar la salut al centre i donar-hi més rellevància, en les seves paraules.
ONE HEALTH
L'estratègia 'One health', en la qual professionals de diferents àmbits i disciplines treballen conjuntament en polítiques de salut pública, és una cosa "fonamental" per a Borrell, tot i que ha subratllat que és un enfocament difícil perquè les administracions estan organitzades de manera molt vertical i dificulten la tasca intersectorial, ha dit.
Dins l'ASPB hi ha "força" interacció entre els professionals de la salut humana, de la salut animal i de salut ambiental, però Borrell ha lamentat que quan han de treballar amb altres administracions no és fàcil i ha apostat per avançar cap a aquesta estratègia 'One Health'.
HÀBITS SALUDABLES
Borrell ha defensat que no s'ha de "victimitzar" les persones que no tenen hàbits saludables perquè és una qüestió que no depèn només de la seva voluntat, sinó de tot el que els envolta, és a dir, depèn dels determinants socials, econòmics, polítics i ambientals, entre d'altres.
Així, les persones amb més poder adquisitiu tindran "més facilitat" per mantenir uns hàbits saludables perquè tenen més recursos, per la qual cosa Borrell ha apostat per pensar i impulsar accions perquè la societat pugui tenir hàbits saludables independentment del seu nivell socioeconòmic.
SALUT MENTAL
Sobre el pla de salut mental de Barcelona, Borrell n'ha reivindicat els quatre grans eixos per impulsar una política d'aquestes característiques a nivell local: determinants socioeconòmics; serveis; drets i estigma social, i governança.
Ha advertit que les dones tenen pitjors indicadors de salut mental que els homes i de l'augment de les problemàtiques de salut mental entre els joves arran de la pandèmia, a més de la situació de les persones amb un nivell socioeconòmic inferior.
CIUTATS
Sobre la salut pública a les ciutats, Borrell ha descrit tres factors importants: l'equitat, per impulsar la "regeneració urbana" dels barris més pobres; l'accés a l'habitatge, per evitar la gentrificació; i la mobilitat, que repercuteix en la qualitat de l'aire que respira la ciutadania.
En aquesta línia, ha apostat per abordar la mobilitat des d'un punt de vista metropolità perquè cada dia entren i surten de la capital catalana uns 500.000 cotxes, segons Borrell.
