MADRID 17 ago. (EUROPA PRESS) -
El mes de desembre passat, Manuel Borja-Villel va ser reelegit per continuar al capdavant del Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia (MNCARS) durant cinc anys més, un període en el qual l'historiador d'art valencià seguirà potenciant els seus objectius principals: evitar l'amnèsia històrica i replantejar la institució.
Borja-Villel, (Borriana, Castelló-1957), director d'aquest museu des del mes de desembre del 2007, té clar quin és el camí que ha de seguir la pinacoteca: "La idea és canviar-ho tot. Els museus, com la societat, estan en procés de canvi. És imprescindible qüestionar els models heretats, buscar altres formes d'entendre les col·leccions, crear relats i replantejar la relació amb el públic i l'experiència estètica", ha explicat en una entrevista concedida a Europa Press.
El director del Reina Sofia sosté que els centres d'art tenen una rellevància bàsica, tant simbòlica com real: "El museu multiplica per cinc cada euro que s'ingressa de l'Estat".
Tot i això, a nivell institucional, creu que o bé estan ancorats en paràmetres del passat i separats de la societat o s'han obert al món des d'una perspectiva espectacular: "És un tipus de proposta que es basa en l'emoció ràpida, a entendre l'obra d'art com a mercaderia", afegeix.
En aquest sentit, indica que Espanya ha tingut la fantasia d'emular estructures de països hegemònics, com ara les grans fires i el poder econòmic de corrents 'mainstream' que, segons la seva opinió, representen una opció poc interessant.
"És un tipus de proposta artística que es basa en l'emoció ràpida, a entendre l'obra d 'art com a mercaderia. Artistes com Damien Hirst o Jeff Koons duraran molt poquet. És un clar reflex d'aquesta posició cínica. Però la història no perdona i estic convençut que amb el pas del temps es parlarà d'ells més com a fenomen sociològic que poètic", opina.
Això s'uneix a la publicitat i el màrqueting --segons ell, a vegades més importants que la pròpia obra--, la prioritat del benefici econòmic i la conseqüent "cultura amnèsica", en la qual només existeixen els mesos anteriors i posteriors, el que contribueix a un empobriment general de l'art i que ha considerat que pot tenir conseqüències greus.
Per a Borja-Villel, "no es pot fer una programació per consumir", ja que opina que el significat de la cultura com a servei públic no significa populista.
"No existeix un únic públic, sinó una multiplicitat de públics. Aquests es constitueixen al voltant de textos i obres i antagonitzen entre ells. Pensar el contrari és caure en populismes de tota mena", puntualitza.
A més, ha advertit de l'existència d'unes "tendències populistes, molt reaccionàries", que posen en qüestió la inversió en art i que sospiten de tot allò cultural, el que està provocant que entitats públiques i privades retallin els seus pressupostos en cultura.
Segons ha dit, aquesta situació "recorda als autoritarismes dels anys 30 a Europa" i contribueix a l'esmentat empobriment cultural.
"A vegades fa la impressió que la crisi econòmica és una excusa per deixar de donar suport a la cultura. Ens oblidem que hi ha una economia perquè abans hi ha una cultura", sosté.
"AMNÈSIA GENERALITZADA"
La seva gran il·lusió des que va desembarcar en aquest museu ha estat la reordenació de la col·lecció permanent, la primera fase de la qual va ser presentada el 2009 i que respon a un criteri històric: entendre i relacionar unes obres amb altres a través de microrelats, tenint en compte el que en cada moment estava passant, tant dins com fora d'Espanya.
El seu objectiu, en paraules de Borja-Villel: "Donar importància a la història en una època com l'actual, que té una amnèsia generalitzada".
Després de presentar els tres primers trams (1900-1945, 1945-1968, 1962-1984), el mes d'octubre vinent el Reina Sofia acollirà "una part fonamental" de la col·lecció: Els anys 80 i 90.
Més tard (encara sense data concreta) s'organitzaran les obres contemporànies, un ordre que no només tindrà un caràcter cronològic, sinó també relatiu al llenguatge.
"Vivim en una època postmèdia, en què la recepció i la participació és més rellevant que la producció i la mera contemplació, i això exigeix la recerca de nous paràmetres i criteris", explica.
La part final de la col·lecció tindrà dos trams: un que s'estén aproximadament durant les dècades dels 80 i 90 i un altre que arrencaria el 2001, amb la caiguda de les Torres Bessones a Nova York.
Però els seus projectes no es limiten a l'espai de l'Edifici Sabatini, l'ampliació de Jean Nouvel, el Palacio de Velázquez o el Palacio de Cristal.
Tal com dicten les tendències d'expansió, hi ha un "Reina Sofia paral·lel" gràcies al qual els fons dels anys 50 del museu viatjaran al Japó el mes d'octubre vinent, en una exposició que porta el nom de 'Dins i fora. Les dues cares de l'Informalisme espanyol al Museu Reina Sofia', coorganitzada amb Acció Cultural espanyola (AC/E).
A més, la institució prepara una exposició sobre Miró que arribarà als Estats Units el febrer del 2014.
Respecte a les xifres del museu, més enllà de l'efecte que ha tingut l'exposició sobre Dalí, el director del Reina Sofia detalla que el creixement de visites és "continu".
Segons les xifres facilitades pel mateix museu, durant el primer semestre d'aquest any, la pinacoteca ha rebut 1.707.690 visitants, un 30% més que el mateix període del 2012, quan va rebre 1.310.768 persones.
"SOSPITA" AL VOLTANT DE LA CULTURA
Respecte a la relació que hi ha entre el museu i el Ministeri d'Educació, Cultura i Esport, Borja-Villel indica que hi ha una "complicitat absoluta" entre la institució i el secretari d'Estat de Cultura, José María Lassalle, així com amb el ministre d'Educació, Cultura i Esport, José Ignacio Wert, de la mateixa manera que ha assegurat que hi era amb els anteriors ministres, i celebra l'autonomia de gestió que han aconseguit el Prado i el Reina Sofia --amb estatuts propis, aprovats el 2004 i el 2013, respectivament--, que suposa un element de maduresa institucional.
Això, unit a l'ampliació del patronat, ha contribuït a aconseguir un "grau de finançament propi més elevat", que ara se situa en el 30% i que s'espera que arribi al 40%.
Respecte a la Llei de Mecenatge, el director del Reina Sofia indica que es tracta d'una normativa "bàsica" que s'ha reivindicat des que la situació econòmica era bona.
"Havia d'haver arribat els anys 80, ens hauria ajudat a tenir més col·leccions, un sector més consolidat i fort", reflexiona.
Preguntat per l'augment de l'IVA, del qual es compleix un any el mes de setembre vinent des de la seva aplicació, Borja-Villel indica que "té a veure amb tota la sospita que hi ha al voltant de la cultura" i amb aquells que consideren que és un luxe.
Tot i que aquest impost indirecte no afecta els museus, sí té una repercussió en l'adquisició d'obra o en la producció d'exposicions.
El director del Reina Sofia no evita criticar la "tragèdia" que suposa no donar suport a la cultura, el que ha considerat "molt perillós".
"Segons dades del Ministeri d'Educació, Cultura i Esport, la cultura suposa el 3% del PIB. Però tot i que no ho fes, cal pensar que és el que ens fa lliures", indica.
Segons la seva opinió, el que aquest sector necessita és buscar vies per trobar noves formes de finançament.
Això exigeix, d'una banda, "respectar la idea de cultura" i entendre-la com a servei públic; i per l'altra, l'obligació que el mateix àmbit cultural busqui noves formes de producció, distribució i relació.
