BARCELONA, 1 nov. (EUROPA PRESS) -
El nou assessor de patrimoni de la Conselleria de Cultura de la Generalitat, l'historiador de l'art i curador Manuel Borja-Villel, ha reivindicat la cultura com a dret que s'ha de treballar amb projectes a llarg termini que garanteixin resultats, i ha opinat que, en una societat capitalista, "no entendre la cultura com un dret és poc econòmic".
Ho ha explicat en una entrevista d'Europa Press a Barcelona, poques setmanes després de la seva presentació com a nou assessor de Cultura, on s'incorpora com a director del Programa temporal per assessorar en el camp patrimonial després de finalitzar el gener del 2023 la seva etapa com a director del Museu Reina Sofia de Madrid, càrrec que ocupava des del 2008.
El també exdirector del Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba) i de la Fundació Antoni Tàpies ha considerat que actualment existeix un canvi d'època marcat per múltiples crisis, com l'emergència climàtica, els conflictes bèl·lics i la polarització de la política, que fan que sigui "fonamental que les institucions culturals es replantegin a si mateixes".
"No és possible ni la resistència ni el canvi sense un procés instituent, si no repenses les teves pròpies institucions. I això, d'alguna manera, és el meu encàrrec", ha defensat, remarcant que el seu objectiu com a assessor és acompanyar els equipaments de Catalunya en la seva transició de museus enciclopèdics a museus socials i del segle XXI, ha dit.
DONAR "VEU" ALS QUE NO N'HAN TINGUT
Per Borja-Villel, que també assessorarà la refundació del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), les institucions tenen l'obligació ètica de creure que "aquest canvi d'època ha de servir perquè els que no han tingut veu tinguin un lloc en la història i, aquí, Catalunya hi hauria de tenir un paper".
Pel que fa a projectes, ha avançat que treballa en una exposició en la qual li agradaria aprofundir en com es planteja i s'explica la història des dels museus, a banda d'una iniciativa al costat del centre Santa Mònica, i que a finals d'any o a inicis del 2024 confia a poder anunciar "dos o tres projectes concrets".
INTERNACIONALITZAR L'ART CATALÀ, ENTRE LES SEVES METES
Entre les seves metes també hi ha potenciar la internacionalització de l'art català, una tasca que durà a terme des de l'Institut Ramon Llull (IRL) i que passa per canviar la manera de produir coneixement i per crear i consolidar ponts "que no necessàriament passen per París, Londres o Nova York", sinó per altres llocs com el Líban, Tunísia o Algèria.
A més, entre els seus objectius hi ha replantejar les formes de governança dels museus i equipaments de Catalunya, estudiar com han de ser "els museus ecològics i de quilòmetre zero" i abordar el fons patrimonial català, que segons ell no només s'ha de conservar, sinó que també s'ha de posar al servei de les generacions futures.
NOU TALENT I NOUS PÚBLICS
"El patrimoni el fas per a les generacions futures. Això vol dir lligar el patrimoni català a la producció i al foment cultural i a la creativitat", ha explicat Borja-Villel, que també ha opinat que per aconseguir internacionalitzar el talent jove primer cal afavorir-lo amb residències i amb relacions bidireccionals.
Preguntat per com captar nous públics, ha assenyalat la importància de "començar a treballar amb la multiplicitat de públics, un procés a llarg termini", i ha apostat per replantejar els museus tenint en compte els usuaris, que segons ell no són elements passius, sinó una comunitat implicada que ha animat a interpel·lar i a qüestionar les institucions.
ECOSISTEMA CULTURAL BARCELONÍ
Si bé ha situat entre les amenaces de l'ecosistema cultural barceloní l'excés de turisme i "les diverses crisis en diverses institucions, que tampoc hi ajuden", ha destacat que una de les fortaleses de ciutat és la pluralitat d'equipaments i la seva tradició cultural, que ha exemplificat amb la cultura 'underground' i contracultural dels anys 70.
El nou assessor de la Conselleria de Cultura, que en la presentació del càrrec va assegurar que el seu objectiu també era aprendre i desaprendre, ha defensat la importància de qüestionar i replantejar l'establert en l'art, un camp en el qual, "com en la filosofia, les preguntes mai se solucionen: simplement serveixen per entendre's millor".
