Publicat 09/04/2024 07:20

Bombers detecten més de 2.000 edificis amb patologies cada any a Catalunya, dels quals collapsen 60

Archivo - Diversos agents del cos de Bombers treballa després de l'ensorrament d'un edifici a Badalona, a 6 de febrer de 2024, en una imatge d'arxiu
Lorena Sopna - Europa Press - Archivo

L'arquitecte David Lladó remarca la importncia de "tenir cura dels edificis"

BARCELONA, 9 abr. (EUROPA PRESS) -

El cap del Grup d'Estructures Collapsades (Grec) dels Bombers de la Generalitat, Ivan Bagan, ha explicat que els bombers detecten entre 2.000 i 2.600 edificis amb patologies cada any, i que hi ha uns 60 edificis anuals que collapsen a Catalunya --entre habitatges, edificis deshabitats o amb collapses parcials--.

En una entrevista a Europa Press ha detallat que, entre el 20 i el 2022, el Grec --una unitat de suport formada per arquitectes i enginyers-- va fer unes 20 actuacions anuals, mentre que al 2023 es va doblar la xifra amb unes 43.

Es tracta d'intervencions semblants a les quals s'han realitzat aquest any a Badalona (Barcelona), on tres persones van morir sepultades sota la runa, i Esplugues de Llobregat (Barcelona), on es va desallotjar a 38 famílies d'un edifici en runes.

Quan algun veí dona l'avís que ha trobat esquerdes al seu pis, s'activa el parc de Bombers més proper per fer una valoració i, en cas necessari, el Grec fa un desallotjament preventiu i l'arquitecte municipal és qui el perllonga.

"Nosaltres el que intentem és veure quin és el mecanisme de collapse, si ha caigut el forjat, si hi ha hagut una explosió o si hi ha aigua, a més de veure si és un fet evolutiu, que pot seguir esquerdant-se, caure o danyar l'immoble o a terceres persones. En aquest cas, intervenim d'urgncia", ha afegit Bagan.

TRES PARMETRES

Abans d'actuar, el Grec es basa en tres parmetres per saber si apuntalar o no un edifici: observen si és viable; si hi ha risc evolutiu que pugui ocasionar danys, i si es tenen els recursos i tcnicament és possible.

Si la resposta és que sí en els tres parmetres, s'apuntala l'edifici, per si la resposta és negativa en un dels tres, s'abalisa la zona i es custodia la propietat.

COLLEGI D'ARQUITECTES

L'arquitecte i director del Postgrau en Rehabilitació de l'Escola Sert del Collegi d'Arquitectes de Catalunya, David Lladó, ha emfatitzat que s'ha de tenir cura dels edificis: "Les persones normalment o no es compren un pis o el compren una vegada, tret que tinguis molta sort. És una cosa bastant única. N'hauriem de tenir cura perqu duri tota la nostra vida i més, i hem d'anar rehabilitant els materials perqu, com les persones, envelleixen".

"Tenim molt clar que el cotxe ha d'anar al mecnic i canviar l'oli. Amb els edificis passa el mateix, encara que hem d'entendre quines particularitats té cada edifici, perqu van apareixent deficincies o malalties prpies, a l'exterior perqu est exposat a la intemprie i a l'interior per l'ús", ha explicat Lladó.

Per aquest motiu, els edificis plurifamiliares de més de 45 anys han de passar la Inspecció Tcnica dels Edificis (ITE) per detectar deficincies generals, que dura 10 anys i serveix com a document de garantia, i Lladó diu que és recomanable que passi la ITE sempre el mateix tcnic perqu "així ja coneix l'edifici".

"ANAR SEMPRE A la CAUSA"

Sobre les esquerdes als edificis, Lladó ha remarcat la importncia de buscar la causa que les ha provocat i pronosticar per qu s'han produt: "Hem d'anar sempre a la causa i actuar sobre el símptoma, que és l'esquerda".

Així mateix, ha explicat que els edificis tenen diferents períodes de garantia --10 anys per les estructures; tres per les cobertes, faanes i installacions, i un any pels acabats, com la pintura-- i, fora d'aquests períodes, "el problema és dels usuaris i propietaris, que tenen el deure mantenir-los".

Lladó ha detallat que a Catalunya hi ha un 50% dels habitatges que es van construir entre els anys 50 i 70, per la qual cosa hi ha "un parc d'habitatges envellit".