BARCELONA 28 jul. (EUROPA PRESS) -
El conseller de Salut de la Generalitat, Boi Ruiz, tanca aquest dilluns al Parlament les 34 compareixences que ha acollit la comissió d'investigació sobre la gestió sanitària a Catalunya, després de nou sessions maratonianes celebrades entre juny i juliol.
A Ruiz el precediran el president del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (Comb), Miquel Vilardell; el professor d'ESADE Manel Peiró; el representant del Centre d'Investigació en Economia de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) Jaume Puig-Junoy i el president de la Comissió Tècnica de la Central de Balanços, Joan Casas, tots ells en qualitat d'experts.
Els diputats han abordat a la comissió les presumptes irregularitats donades a conèixer en els últims mesos, algunes d'elles sota investigació judicial i amb diversos gestors imputats, i han pogut escoltar alguns dels protagonistes d'aquests casos, els qui han remarcat que van actuar sota la legalitat vigent.
Així, les compareixences s'han centrat especialment en el cas Innova, que investiga la construcció de l'Hospital Sant Joan de Reus i el grup d'empreses municipal homònim; l'arquitectura de gestió de l'Hospital Sant Pau de Barcelona i l'edificació del nou centre, i l'actuació de la patronal Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC), especialment en el relatiu a la Corporació de Salut Maresme i La Selva i les adjudicacions al Grup Serhs.
Per la comissió celebrada al Parlament han desfilat l'exconsellera de Salut de la Generalitat durant el Govern tripartit, Marina Geli; els exdirectors del Servei Català de la Salut (CatSalut), Carles Manté i Josep Maria Sabaté, i l'expresident de l'institut Català de la Salut (ICS), Josep Prat.
També han comparegut diversos imputats en causes judicials, com Prat i Manté, l'exalcalde de Lloret de Mar (Girona) i actual diputat Xavier Crespo (CiU), l'exalcalde de Reus Lluis Miquel Pérez (PSC), l'arquitecte Jorge Batesteza i exgerents vinculats al Sant Pau, com Ricard Gutiérrez i Jordi Varela.
Entre els convocats com a experts, el director de l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), Daniel de Alfonso, ha advertit que en el sistema sanitari català "hi ha un maneig del públic des del privat en benefici del privat", pel que ha animat els diputats a fixar incompatibilitats i ser més estrictes en els controls.
INTRODUIR MILLORES
De fet, els compareixents han reconegut la possibilitat d'introduir millores, com el control previ de la despesa que es destina a cada centre, no només després, ja que entén que la judicialització de diferents casos apunta que alguna cosa ha fallat.
La sanitat catalana es basa en les assignacions econòmiques que aporta el Servei Català de la Salut (CatSalut) a cada centre, que actua com si fos una asseguradora pública, d'acord amb objectius i polítiques dissenyats per la Conselleria de Salut, també en el cas de l'Institut Català de la Salut (ICS) --el conglomerat públic que aglutina els vuit hospitals de la Seguretat Social i la majoria d'ambulatoris--.
La provisió de serveis, tot i això, està en mans d'entitats amb figures jurídiques diverses, majoritàriament sense ànim de lucre, i amb un origen municipal, comarcal o religiós, un sistema que té el seu origen en entitats de base associativa que, com el cas del Sant Pau, van sorgir fa segles.
