BARCELONA, 25 febr. (EUROPA PRESS) -
El conseller de Salut de la Generalitat, Boi Ruiz, ha situat aquest dimecres el repte "principal" del sistema sanitari a equiparar els sous dels professionals sanitaris al nivell de la resta de l'Estat i d'Europa, i ha reclamat una conscienciació de la societat en aquest sentit.
En una conferència sobre el sistema públic de salut promoguda per Iese-Sanofi, el conseller ha subratllat la necessitat que els professionals recuperin "alguna cosa més que les pagues extres", tenint en compte que aquest col·lectiu no ha vist moure el seu sou des del 2008, quan va començar un canvi a la baixa.
"Això és una responsabilitat que hem d'assumir com a societat; hi ha determinades professions que la societat ha d'entendre que les ha de tractar bé", ha remarcat el conseller, que ha esgrimit raons com els resultats de la professió en la millora de molts paràmetres els últims anys.
En la línia dels 24 acords de risc compartit assolits amb companyies farmacèutiques per pagar-los fàrmacs en funció dels resultats, el conseller ha reclamat un canvi de relació amb aquesta indústria perquè no sigui un mer proveïdor d'un vial o un blíster, "sinó d'un servei per a l'abordatge conjunt de malalties".
Segons la seva opinió, aquest treball l'haurien de fer de manera conjunta metges, sistema sanitari i indústria, no perquè aquesta última guanyi més, sinó per treballar en un model diferent que sigui més eficient.
El conseller ha defensat que el metge faci "prescripció social" i cultural en la consulta, i ha celebrat que en cinc anys 100.000 catalans han abandonat hàbits de sedentarisme gràcies a polítiques proactives portades a terme des de l'atenció primària de promoció de la salut.
S'ha mostrat convençut que "la cultura també és salut", i ha dit que els beneficis de la lectura d'un llibre, anar al teatre o escoltar música estan demostrats.
També ha explicat que, juntament amb la Conselleria d'Ensenyament, treballen en l'obertura de patis de diferents col·legis perquè els nens del barri hi puguin jugar durant el cap de setmana i recuperar l'espai públic de l'oci infantil en zones urbanes.
Un altre dels reptes del seu departament, a més de millorar el finançament estatal, passa per empoderar el pacient --a Catalunya hi ha 4.650 pacients experts-- i abordar la cronicitat, si bé s'ha aconseguit que 120.000 pacients siguin monitorats pel sistema per prevenir descompensacions de la seva salut.
Ha subratllat que els últims anys els centres d'investigació catalans han augmentat un 30% la producció científica, i han aconseguit arrossegar entre un 40% i 50% dels fons competitius del conjunt de l'Estat.
Ha recordat que des del 2010 també s'ha aconseguit reduir un 4,8% la mortalitat per càncer i s'ha millorat un 15% la supervivència en el cas del tumor de mama.
"FALTA DE LLITS?"
Ha ressaltat que la cirurgia més ambulatòria (CMA) ja suposa el 60% de les operacions a Catalunya i ha parlat d'un avanç irreversible de l'hospitalització domiciliària: "Si fem tot això i la població no creix, necessitem més llits?", ha preguntat al públic.
Com a autocrítica de cinc anys al capdavant del sistema sanitari, ha admès que potser ha estat massa tecnòcrata i "poc clar" a l'hora d'explicar-se per la dificultat de simplificar els missatges, i també el fet d'haver fet més gran el sistema de participació sense dotar-lo de funcionalitat.
