Una vintena són originàries de la catedral de la Pobla de Roda
LLEIDA, 23 gen. (EUROPA PRESS) -
El Bisbat Barbastre-Montsó (Osca) prepara una demanda civil per reclamar al Bisbat de Lleida 112 obres dipositades al Museu de Lleida, originàries d'esglésies aragoneses que fins el 1995 pertanyien a la diòcesi lleidatana i van passar al bisbat d'Osca, en un litigi que inicialment estava previst presentar als jutjats de Lleida i que finalment es tramitarà en els de Barbastre.
El fet que una part important de les peces, una vintena, siguin originàries de la Catedral de Roda d'Isàvena és una de les raons per les quals l'equip jurídic del Bisbat Barbastre-Montsó, ha optat per presentar la demanda al jutjat d'Osca, han explicat a Europa Press fonts coneixedores del procés jurídic que preveuen que arribi al jutjat en les properes setmanes.
La propietat d'aquestes peces és un conflicte entre els bisbats que es remunta a la segregació de les parròquies en el qual l'Església sempre ha donat la raó a la part aragonesa.
L'associació d'Amics del Museu de Lleida va demanar el 2008 el pronunciament dels jutges sobre la propietat de 85 de les 112 obres en disputa entre els dos Bisbats, de la resta el Bisbat de Lleida havia admès sempre que les tenia en dipòsit.
DRET D'USUCAPIÓ
Amics del Museu de Lleida va argumentar que la propietat de les obres estava determinada pel dret d'usucapió, la propietat pacífica de les peces durant més d'un segle, i també van fer referència al dietari del bisbe Josep Messeguer: impulsor de la col·lecció, que recull les donacions i les compres de les obres.
La jutgessa va sentenciar que les peces pertanyien a les parròquies de les quals procedeixen, esglésies d'Osca que depenien del Bisbat de Lleida fins el 1995, quan van passar a la Diòcesi de Barbastre-Montsó i Amics del Museu de Lleida va presentar un recurs a l'Audiència Provincial que tampoc no va reconèixer la propietat del Bisbat de Lleida.
En la seva sentència, l'Audiència Provincial va tenir en compte que el mateix Bisbat de Lleida va estar conforme amb la decisió del Jutjat d'Instrucció número 4.
