BARCELONA 17 set. (EUROPA PRESS) -
Martí de Riquer (Barcelona, 3 de maig de 1914) ha estat escriptor, expert en literatura medieval, Premi Príncep d'Astúries en Ciències Socials el 1997, i a més el membre de la RAE més longeu i més veterà, doncs va ingressar-hi el 1965.
Era nét de l'intel·lectual i artista Alexandre de Riquer, el vuitè comte de la Casa Dávalos, i a més, el 2005 va ser nomenat Gran d'Espanya pel Rei Joan Carles I, al qual va donar classes quan era príncep, en el 1960.
Ha estat catedràtic d'història de les literatures romàniques de la Universitat de Barcelona (UB) (1950-70 i 1974-84) i de l'Autònoma de Barcelona (UAB) (1970-1974), i va presidir l'Acadèmia de Bones Lletres des del 1963 fins el 1996.
La seva ingent obra filològica destaca pels seus treballs dedicats al Quijote, a l'èpica francesa, a la novel·la medieval, als trobadors i a l'amor cortès, tot i que també és remarcable el seu 'Història de la literatura catalana' (1964-87), de la qual va escriure els seus primers tres volums, que van continuar Antoni Comas i Joaquim Molas.
També va abordar l'obra cabdal de la literatura en català, doncs va treballar en les quatre edicions de 'Tirant lo Blanc', dos del text original (1947, 1969) i dos de la traducció de Valladolid de 1511 (1947, 1974), a més de publicar l'estudi 'Aproximació al Tirant lo Blanc' (1990), pel que ha rebut el Premi Nacional de Literatura.
Entre les seves últimes hores destaquen 'Reportajes de la Historia', escrita en col·laboració amb el seu fill Borja de Riquer (2010).
De Riquer fou combatent durant la Guerra Civil i, com a membre del Terç de Montserrat, va participar amb el bàndol franquista a la Batalla de l'Ebre.
Una vegada acabada la guerra, va ocupar diversos càrrecs en la Delegació de Propaganda franquista de Barcelona, i en arribar la democràcia fou elegit senador per designació reial en la legislatura constituent (1977-79).
El 1979 va publicar la història de la seva pròpia saga familiar en 'Quinze generacions d'una família catalana', la versió revisada de la qual dle 1998 li va valer el premi Lletra d'Or, i deu anys després va ser el mateix Riquer el protagonista de la biografia 'Martí de Riquer. Viure la literatura', a càrrec de Cristina Gatell i Sílvia Soler.
Entre els nombrosos premis que ha rebut destaquen, a més del Príncep d'Astúries, el de literatura de la Generalitat de Catalunya (1985), la Creu de Sant Jordi de la Generalitat (1992) i el Premi Nacional de les lletres espanyoles (2000).
