Publicat 19/7/2020 11:35:45 +02:00CET

Biografia.- Juan Marsé, un dels destacats novel·listes espanyols de la segona meitat del XX

Juan Marsé
Europa Press

El Cervantes va ser el principal dels seus premis i el cinema va adaptar-ne obres

BARCELONA, 19 jul. (EUROPA PRESS) -

L'escriptor Juan Marsé, mort aquest dissabte als 87 anys, ha estat un dels destacats novel·listes espanyols de la segona meitat del segle XX i un dels qui més ha vist adaptades al cinema obres seves.

La seva carrera va començar el 1958: mentre treballava com a operari en un taller de joieria, va començar a publicar els seus relats en revistes literàries, i va guanyar el Premio Sésamo amb un d'ells.

Va ser el primer dels seus guardons, entre els quals destaquen el Biblioteca Breve, el Planeta, el Ateneo de Sevilla, el Premio de la Crítica, el México de Novella, el Premi Ciutat de Barcelona, el Premio Nacional de Narrativa i, el 2008, el Cervantes.

El Planeta va fer que protagonitzés una polèmica anys després de guanyar-lo, quan el 2005 va renunciar a seguir formant part del jurat al·legant baixa qualitat de les obres.

BARCELONA I EL PIJOAPARTE

Va néixer a Barcelona 8 de gener de 1933 i de jove ja es va vincular a la Generació dels 50, que a la capital catalana estava liderada pels poetes Jaime Gil de Biedma, José Agustín Goytisolo i el també editor Carlos Barral (Seix Barral).

El gran protagonista del seu món narratiu va ser la Barcelona de postguerra, que també havia estat escenari de la seva infantesa, a més de la seva vida el barri del Guinardó; i el seu personatge del Pijoaparte n'és un reflex.

LES SEVES OBRES PRINCIPALS

Les seves novel·les són 'Encerrados con un solo juguete' (1960), 'Esta cara de la luna' (1962), 'Últimas tardes con Teresa' (1966, Premio Biblioteca Breve), 'La oscura historia de la prima Montse' (1970), 'Si te dicen que caí' (1973, Premio México de Novela), 'La muchacha de las bragas de oro' (1978, Premio Planeta), 'Un día volveré' (1982), 'Ronda del Guinardó' (1984, Premi Ciutat de Barcelona), 'El amante bilingüe' (1990, Premio Ateneo de Sevilla), 'El embrujo de Shanghai' (1993) 'Rabos de lagartija' (2000, Premio de la Crítica y Nacional de Narrativa), 'Canciones de amor en Lolita's Club' (2005), 'Caligrafía de los sueños' (2011), 'Noticias felices en aviones de papel' (2014) y 'Esa puta tan distinguida' (2016).

Va publicar la seva obra fonamentalment en les editorials Seix Barral, Planeta, Plaza & Janés i Lumen, a més de Novaro, Bruguera, Destino, Alfaguara i Tusquets, entre d'altres.

Es van portar al cinema 'Últimas tardes con Teresa', 'Si te dicen que caí', 'La muchacha de las bragas de oro', 'El amante bilingüe' y 'El embrujo de Shanghai' y 'Canciones de amor en Lolita's Club', y en general no va quedar satisfet amb les adaptacions.

Contador