BARCELONA, 8 abr. (EUROPA PRESS) -
L'escultor i pintor Josep Maria Subirachs (Barcelona, 1927) va realitzar una infinitat d'obres, la majoria de les quals monuments públics, però sens dubte la seva obra magna va ser el disseny i escultura de la Façana de la Passió del Temple de la Sagrada Família de Barcelona, una obra molt criticada contra la qual es va organitzar una manifestació el 1990.
Va viure on va treballar, en un modest habitatge ubicat a la Sagrada Família, així com havia fet l'arquitecte Antoni Gaudí. La ubicació del seu domicili i que no li imposessin un estil determinat van ser les dues condicions que Subirachs va posar per acceptar l'encàrrec, el 1986.
Vint anys després, el 2005, va donar per finalitzada la seva obra per a la Sagrada Família, consistent en més de 100 figures esculpides en pedra i quatre portes de bronze, i en què es recreen els dos últims dies de Jesús amb un estil expressionista figuratiu i dramàtic.
A més, Subirachs va marcar una fita amb 'Forma 212' (1957), primera obra abstracta que es va ubicar en un espai públic de la ciutat de Barcelona i primera d'una llarga llista d'intervencions públiques de Subirachs, com 'Les Taules de la Llei' (1960), feta a la façana de la facultat de dret de la Universitat de Barcelona (UB) amb Antoni Cumella, 'Evocació Marinera' (1960), al barri de la Barceloneta --i no exempta de polèmica-- , 'Monument a Narcís Monturiol' (1963), i 'Monument a Ramon Llull' (1976) a Montserrat.
És especialment rellevant el conjunt de 13 monumentals figures, quatre portes de bronze i diversos elements decoratius fets per al santuari de la Verge del Camí de Lleó, obra que culmina l'etapa expressionista de l'escultor i que es considera una fita en l'escultura espanyola del segle XX.
Com que no va poder estudiar arquitectura perquè l'economia familiar era precària després de la Guerra Civil, Subirachs va començar a treballar als 14 anys i més tard, del 1942 al 1947, va fer d'aprenent de l'escultor Enric Monjo, del qual va aprendre les tècniques.
Però el que realment el va influenciar va ser l'escultor 'noucentista' Enric Casanovas, amb el qual va treballar només uns mesos perquè va morir el 1948. Dos anys després, Subirachs va fundar el grup Postlectura al costat dels escultors Francesc Torres Monsó i Martí Sabé, i els pintors Esther Boix, Ricard Creus i Joaquim Datzira.
Amb una beca per ampliar estudis va viatjar a París i després a Bèlgica, convidat pel pintor Luc Peire, que va descobrir les seves obres al Saló d'Octubre de Barcelona, trobada en què Subirachs va participar del 1949 al 1957.
PREMIS I RECONEIXEMENTS
La seva tècnica, la seva anàlisi de les dualitats, com el positiu i negatiu de les escultures, i els seus símbols, com ara la torre de Babel, l'obelisc fal·lus, l'arbre pubis i la cinta de Möebius, el van fer valedor de múltiples reconeixements, com ara el d'artista català viu més important del segle XX segons una enquesta feta per diversos mitjans de comunicació el 1997, i Officier dans l'Ordre des Arts et des Lettres de França.
Alguns dels premis que va rebre són la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, la Medalla d'Honor de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Santa Isabel d'Hongria, la Medalla de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Medalla d'Or del Fons Internacional de Pintura de Barcelona.
