Foto: EUROPA PRESS
Va obtenir la Medalla d'Or de la Generalitat i el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles
BARCELONA, 9 (EUROPA PRESS)
Josep Maria Castellet Díaz de Cossío, que va néixer a Barcelona el 15 de desembre del 1926 i acabava de complir 87 anys, va ser editor, crític literari, assagista, i un dels literats més influents en la renovació de la crítica catalana i espanyola gràcies a la introducció dels corrents europeus.
Entre elles hi ha el realisme històric, del qual està considerat coautor del seu 'manifest' gràcies a l'antologia 'Poesia catalana del segle XX' (1963), que va escriure al costat de Joaquim Molas, amb qui va publicar l'edició bilingüe català-castellà 'Vuit segles de poesía catalana' (1969).
També és el responsable d'altres antologies de referència: 'Veinte años de poesía española' (1960) i 'Nueve novísimos poetas españoles' (1970), llibre que va contribuir a impulsar Pere Gimferrer, Félix de Azúa, Manuel Vázquez Montalbán, Vicente Molina Foix, Anna Maria Moix, Antonio Martínez Sarrión, Josep Maria Àlvarez, Guillermo Carnero i Leopoldo María Panero.
Entre els seus assajos cal destacar 'Notas sobre literatura española contemporánea' (1955), 'La hora del lector' (1957), 'Poesia, realisme, història' (1965) i 'Lectura de Marcuse' (1969).
ESPECIALISTA EN ESPRIU I PLA
La poesia de Salvador Espriu va ocupar part de la seva obra, amb la qual va passar del Realisme històric a l'anàlisi estructuralista. Altres de les seves obres destacades són 'Vuit segles de poesia catalana' (1969), 'Nueve novísimos poetas españoles' (1970), 'Qüestions de literatura, política i societat' (1975).
Un altre dels autors catalans que va ocupar bona part de les seves crítiques va ser Josep Pla, al qual va analitzar en 'Josep Pla o la raó narrativa' (1978), amb el qual va guanyar el premi que porta el nom de l'autor.
GENERACIÓ DELS 50 I EDICIONS 62
En la seva joventut, es va llicenciar en Dret mentre es començava a relacionar molt estretament amb els llavors joves membres de la generació dels 50 a Barcelona, com Carlos Barral, Jaime Gil de Biedma i José Agustín Goytisolo, a través dels quals també es va relacionar amb Jaime Salinas, Gabriel Ferrater i altres noms importants de la literatura.
Després, i durant 33 anys (1964-97) anys, va ser el director literari d'Edicions 62; al jubilar-se va passar a ocupar el càrrec de conseller de l'empresa (1996), i el 2000 va ser nomenat president del consell d'administració de Grup 62, fins a la seva mort.
Des de 62 també es va fer càrrec d'Ediciones Península, segell en castellà sorgit el 1964 i dedicat a l'assaig i el pensament.
IMPULSOR DE L'AELC
També ha donat suport a la literatura des de les associacions: va formar part del jurat del Prix International de Littérature (Premi Formentor) i va ser el fundador i primer president de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), entre els anys 1978 i 1983.
Va formar part del consell directiu de la Comunità Europea degli Scrittori, i el 2006 el van nomenar degà de la Institució dels Lletres Catalanes (ILC).
MEMÒRIES I PREMIS
A través de la seva participació en aquestes organitzacions internacionals d'escriptors, va propiciar el contacte entre autors catalans i de la resta d'Europa, molts dels quals apareixen a 'Memòries poc formals d'un director literari' (1987) i en 'Els escenaris de la memòria', que va guanyar el Premi Joanot Martorell (1987), la Lletra d'Or (1989) i el Premi de la Crítica Serra d'Or (2010).
Aquesta obra són les memòries de l'autor, en les quals repassa tots els anys dedicats a la crítica literària de molts i diversos autors, al costat de 'Dietari de 1973' (2007), 'Seductors, il·lustrats i visionaris' (2009) i 'Memòries confidencials d'un editor. Tres escriptors amics' (2012).
Entre els principals guardons que va aconseguir durant la seva carrera són la Creu de Sant Jordi de la Generalitat (2002), la Medalla d'Or de la Generalitat (2003), el Premi Nacional de Cultura (2009) i el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles (2010).
