Publicat 02/06/2014 16:43

Biografia.- Felip VI, davant del repte de consolidar la monarquia quan està sent més qüestionada

Príncipe Felipe
CARLOS ALVAREZ

Amb 46 anys, anima la seva generació a imitar l'exemple de responsabilitat i valentia de la Transició

MADRID, 2 Jun. (EUROPA PRESS) -

El Príncep d'Astúries, de 46 anys, serà proclamat pròximament rei d'Espanya sota el nom de Felip VI i tindrà com a principal repte consolidar la monarquia quan està sent més qüestionada.

Felip va néixer el 30 de gener del 1968 a la Clínica Loreto de Madrid, la mateixa en què diversos anys abans havien nascut les seves germanes, les Infantes Elena i Cristina.

Tot i ser el tercer fill dels Reis, la prevalença de l'home sobre la dona en l'actual Constitució espanyola el va convertir en el primer a l'ordre de successió al tron, des de la proclamació del seu pare com a rei el 22 de novembre del 1975.

Va ser batejat al Palau de la Zarzuela amb el nom de Felip Joan Pau Alfons de la Trinitat de Tots els Sants, en honor a Felip V, el primer Borbó que va regnar a Espanya.

Amb nou anys va rebre el títol de Príncep d'Astúries, juntament amb els de Príncep de Girona i Príncep de Viana, corresponents als primogènits dels Regnes de Castella, Aragó i Navarra, la unió dels qual va formar el segle XVI la Monarquia espanyola.

El Príncep va cursar els estudis de primària i Secundària al col·legi Santa María de los Rosales, el mateix centre en què estudien avui les seves filles, les Infantes Leonor i Sofia. Es tracta d'un centre mixt pròxim al Palau de la Zarzuela, que ofereix el model educatiu espanyol, i on s'imparteix religió catòlica, tot i que és un col·legi laic.

Els Reis van decidir enviar el seu fill un any al Canadà perquè fes l'últim curs de Batxillerat (antic COU) al Lakefield College School. De retorn a Espanya, va fer la instrucció militar a l'Acadèmia General Militar de Saragossa, l'Escola Naval Militar de Marín i l'Acadèmia General de l'Aire de San Javier.

Actualment, és tinent coronel del Cos General de les Armes de l'Exèrcit de Terra (Infanteria), capità de Fragata del Cos General de l'Armada i tinent coronel del Cos General de l'Exèrcit de l'Aire, categories que va aconseguir "sense dreceres" i fent els corresponents cursos per ascendir, subratllen a Zarzuela.

Un cop complerta la majoria d'edat i en compliment amb l'article 61 de la Constitució espanyola, va jurar acatar la Constitució en una sessió solemne a les Corts. Llicenciat en Dret per la Universitat Autònoma de Madrid, va completar la seva formació amb un Màster en Relacions Internacionals a l'Edmund Walsh School of Foreign Service de la Universitat de Georgetown (Washington D.C.) i estades a Brussel·les.

APRENENT A SER HEREU

Un cop acabada la seva formació, el Príncep va començar a partir del 1996 a incorporar-se a poc a poc a les seves funcions institucionals com a Hereu de la Corona, que no estan escrites a la Constitució.

Des d'aquest any, ha fet una mitjana anual de 320 actes oficials, 14 viatges a l'estranger, 62 discursos i rep unes 1.300 persones l'any, que solen ser pròximes a la seva generació, amb l'objectiu de mantenir-se informat de la realitat nacional i internacional.

També des del 1996, assumeix la màxima representació d'Espanya en les preses de possessió dels presidents iberoamericans, desplaçaments que aprofita per estar en contacte amb la colònia espanyola però també amb les figures més rellevants de la política, l'economia i la societat de les nacions iberoamericanes.

Pel Palau de la Zarzuela, l'activitat del Príncep va adquirir la seva "velocitat de creuer" a partir del seu matrimoni el 2004 amb la periodista Letizia Ortiz, nuviatge que va aconseguir mantenir en secret fins a la demanada de mà, a diferència del que va passar amb els seus idil·lis amb Isabel Sartorius o la model Eva Sannum.

El naixement posterior de les seves filles Leonor i Sofia --a més de comportar una garantia institucional-- va permetre al Príncep mostrar a la societat una faceta fins aleshores desconeguda, la de l'amor per a la seva família i de profunda preocupació per l'educació de les Infantes, que tots dos volen que tinguin una infància el més semblant possible a la d'altres nens de la seva edat.

El Príncep visita periòdicament les Comunitats Autònomes i manté trobades i reunions amb els òrgans constitucionals i amb les principals institucions de l'Estat per estar al corrent de les seves activitats.

A més de desenvolupar un paper molt actiu en la promoció dels interessos econòmics i comercials d'Espanya i en el foment del coneixement de la llengua i la cultura espanyoles a l'exterior, és president d'honor de diverses associacions i fundacions, com la Fundació Príncep d'Astúries, Príncep de Girona, Codespa, l'Associació de Periodistes Europeus o el Real Institut Elcano.

Precisament els seus discursos en els premis Prínceps d'Astúries o en actes relacionats amb la nova fundació Príncep de Girona --dedicada a promoure el talent en els joves-- suposen l'expressió més elaborada de l'Hereu cap a la societat espanyola.

EL TESTIMONI DE LA TRANSICIÓ

A finals del 2010, durant la presentació de la Fundació Príncep de Girona, va animar la seva generació a "recollir" el "testimoni de valentia i responsabilitat" de la Transició per situar Espanya al lloc que li correspon davant de la crisi econòmica que travessa Europa i la constitució d'un nou ordre internacional el centre de gravetat del qual "s'està desplaçant de l'Atlàntic al Pacífic". Un missatge que ha anat repetint els últims anys.

El Rei precisament ha justificat avui la seva abdicació en el seu fill en la necessitat de passar el testimoni a una nova generació que pugui emprendre reformes després de les "serioses cicatrius" que ha causat la "llarga i profunda crisi".

Les successives operacions del Rei Joan Carles els tres últims anys van brindar l'oportunitat al Príncep de situar-se en primer pla i d'assumir, en algunes ocasions, el paper que li correspondria al Rei.

Va passar el 2010, quan la convalescència del seu pare després de l'operació de pulmó el va obligar a oferir al Palau Reial una recepció als presidents europeus i llatinoamericans que assistien a la cimera UE-CELAC a Madrid.

A més, durant l'última celebració de la Festa Nacional, el 12 d'octubre passat, va llegir un discurs en nom del seu pare en què ja s'apreciava un llenguatge diferent, i va ser llavors quan va evitar fer una crida a la unitat d'Espanya i va optar en canvi per animar els espanyols a fer "el que ens uneix".

Es degui o no a aquest protagonisme, actualment el Príncep gaudeix de més simpatia que el seu pare entre els espanyols, tot i que sol ser la Reina la que obté més bones valoracions.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés