Sven Hoppe/dpa-Pool/dpa - Arxiu
ROMA/MADRID 31 des. (EUROPA PRESS) -
El 28 de febrer de 2013, entre crits de 'Visca el Papa' i aplaudiments, després de 2.872 dies, 2 hores i 10 minuts, acabava el Pontificat de Benet XVI en anunciar la renúncia setmanes abans, allegant falta de forces i pel bé de l'Església.
Es convertia en el primer Papa que renunciava en 700 anys. "No abandono la creu", va precisar en la seva última audincia, encara que dies abans havia dit que romandria "ocult per al món". Mort als 95 anys, ha passat més temps com a emrit que com a pontífex en actiu.
Joseph Ratzinger (1927, Marktl, Alemanya) es va ordenar sacerdot el 1951, i el 1977 va ser nomenat arquebisbe de Munic i creat cardenal per Pau VI. El 19 d'abril de 2005 a les 17.50 va elegit Papa. En aquell moment, comenava a sortir fum blanc de la xemeneia de la Capella Sixtina i pocs minuts després, comenava el repic de campanes a Roma.
Havia estat elegit successor de Joan Pau II en el quart escrutini, en el segon dia de Conclave. Prop d'una hora després, el cardenal xil Jorge Arturo Medina Estévez pronunciava les paraules esperades 'Habemus Papam' i Joseph Ratzinger sortia a la balconada del Vatic.
Tal com va dir en la seva última audincia general en qu va reunir uns 150.000 fidels i prop de 70 cardenals, l'Església va passar durant els seus vuit anys de Pontificat per dies de llum, en qu les aigües estaven tranquilles (com les Jornades Mundials de la Joventut de Colnia i de Madrid), i d'altres amb aigües agitades, com el cas 'Vatileaks' i la lluita contra els abusos sexuals.
L'escndol de la filtració de documents reservats, que va concloure amb la concessió de la grcia per part de Benet XVI al seu exmajordom Paolo Gabriele, va ser l'últim viatge entre aigües regirades en qu va haver de navegar el Pontífex: és un cas que va comenar quan van aparixer publicats documents privats del Papa i pel qual el Vatic va obrir una investigació criminal el 16 de mar de 2012.
La policia vaticana va arrestar Gabriele, que va ser sotms a un judici del tribunal vatic en qu va ser declarat culpable pel delicte de robatoris amb agreujants i que va concloure amb el seu empresonament en una cella de la caserna de la gendarmeria vaticana.
GUARDI DE LA FE I 'TOLERNCIA ZERO' CONTRA ABUSOS
Ja des d'abans de ser elegit Papa, Ratzinger va haver d'assumir un paper difícil com a prefecte de la Congregació de la Doctrina de la Fe, al capdavant de la qual el va posar Joan Pablo II, en la lluita contra els casos d'abusos sexuals per part de membres del clergat que llavors comenaven a emergir en pasos com Irlanda i els EUA.
Durant el seu Pontificat, Benet XVI es va reunir amb les víctimes d'abusos a qu va demanar perdó i també al maig de 2011 va enviar, a través del Prefecte de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, el cardenal William Levada, una carta circular amb la manera d'actuar enfront d'aquests casos a totes les Conferncies Episcopals del món, les quals, al seu torn, van haver de redactar sengles guies d'actuació.
En aquest document s'apuntava als bisbes la necessitat de "cooperar" amb les autoritats civils i de "remetre a les autoritats els delictes" d'abusos sexuals comesos per clergues, personal religiós o laic. Així mateix, indicava que han d'estar "disposats a escoltar a les víctimes i als seus familiars" i que el bisbe té l'obligació de remetre el cas a la Congregació vaticana.
No obstant aix, el 2022 va ser acusat d'encobriment en un cas d'abusos sexuals quan era arquebisbe de Munic i Freising entre 1977 i 1982 ,i estava pendent de testificar en un judici per defensar-se d'aquestes acusacions.
LES JMJ I ELS VIATGES A MXIC, CUBA I LÍBAN
En els seus vuit anys de Pontificat, la barca de Sant Pere, conduda per Benet XVI, també va trobar, tal com va dir el Papa emrit en la seva última audincia, dies de "pesca abundant", entre els quals les Jornades Mundials de la Joventut. El primer dels seus 24 viatges fora d'Itlia va ser el que va fer a la seva terra, Alemanya, amb motiu de la JMJ de Colnia l'any 2005.
No obstant aix, la que queda més propera en el record de tots és la JMJ que es va celebrar l'agost de 2011 a Madrid, en qu van participar prop de dos milions de joves. En aquella ocasió, va llanar missatges que encara segueixen d'actualitat, com el que va enviar als joves que busquen un treball digne i el de responsabilitat davant la crisi econmica. A més, va resistir davant la forta pluja i el vent al costat dels joves en la Vigília de Cuatro Vientos, on va dir un espontani 'Sou més forts que la pluja!'.
VISITA A BARCELONA
Precisament, Espanya va ser la destinació de dues més de les seves visites: una a Valncia el 2006, amb motiu de la V Trobada Mundial de les Famílies, viatge que va coincidir amb l'accident mortal de Metrovalencia en qu van morir 43 persones i que va ser motiu perqu Benet XVI alterés la seva agenda per resar per les víctimes en l'estació sinistrada i trobar-se amb els seus familiars. A més, el 2010 va visitar Santiago de Compostela, on va oficiar una Santa Missa amb motiu de l'Any Sant Compostel, i Barcelona, on va presidir una altra Eucaristia de dedicació de la Sagrada Família.
Un dels seus últims viatges apostlics va ser el que va fer a Mxic i Cuba del 23 al 29 de mar de 2012, pasos on va deixar missatges a favor de canvis i llibertat, en contra de l'embargament a Cuba i en contra del narcotrfic i la violncia a Mxic. Així mateix, en el seu últim viatge, al Líban amb motiu de la signatura i publicació de l'Exhortació Apostlica Postsinodal de l'Assemblea Especial per a l'Orient Mitj, va aprofitar per exhortar al cessament de l'exportació d'armes a Síria i per cridar a la pau a l'Orient Prxim.
També va destacar per les seves encíclicas. Quan els experts pensaven que tot el Concili Vatic II estava espremut en els textos de Joan Pau II, Benet XVI va sorprendre el 2005 amb 'Deus Caritas est', que aprofundeix en l'amor de Déu; el 2007, amb 'Spe salvi', sobre la idea de l'esperana en la vida eterna, i el 2009 amb 'Caritas in Veritate', en qu aborda el desenvolupament dels pobles i les desigualtats socials en el marc del principi de la crisi econmica. Així, encara que de cardenal va passar a ser Papa i de Papa a Rom pontífex Emrit, mai va deixar de ser un gran teleg.
VA ACABAR AMB EL LIMB I AMB ELS ANIMALS DEL PESSEBRE
A més d'aquests textos, destaca l'aprovació el gener de 2007 del document de la Comissió Teolgica Internacional (CTI) del Vatic que descarta la possibilitat que existeixi un limb després de la mort, la qual cosa implica l'afirmació que els nens que moren sense baptisme van directament al cel.
A més, en l'últim llibre de la seva trilogia sobre Jesús de Natzaret, 'La infncia de Jesús', assegurava que no hi havia animals al costat del pessebre, a diferncia del reflectit en la iconografia tradicional critiana, que presenta Maria i Josep amb el Nen Jesús envoltats d'un bou i una mula en el pessebre.
DISCURS POLMIC
Benet XVI també es va veure embolicat en una polmica pel seu discurs a la Universitat de Ratisbona el 2006 en qu va condemnar la "irracionalitat" de la "difusió de la fe mitjanant la violncia" com passa en la 'Yihad' (guerra santa) de l'Islam.
Segons va explicar després, estava citant un text medieval d'un emperador bizantí del segle XIV i no expressant la seva opinió personal, i va lamentar les reaccions d'alguns pasos.
A més, el 2010 va justificar l'ús del preservatiu en "determinades ocasions" per evitar la sida. I, per altra banda, el ja papa emrit va obrir un compte de Twitter al desembre de 2012.
