BARCELONA 10 set. (EUROPA PRESS) -
El director mèdic del Memorial Sloan Kettering de Nova York, Josep Baselga, no va informar dels seus vincles amb diverses empreses farmacèutiques en un centenar dels 170 articles científics dels quals ha estat coautor entre el 2013 i 2017, segons fa públic un article publicat per 'The New York Times'.
En l'article, fet en col·laboració amb l'organització de periodisme d'investigació 'ProPublica', el diari nord-americà descriu Baselga com "un dels metges més importants del món en càncer de mama" i una figura destacada del càncer al món.
"Un dels millors oncòlegs del món no va revelar milions de dòlars en pagaments de les companyies de salut i de fàrmacs durant aquests anys, després d'ometre els seus vincles financers a partir d'articles d'investigació en publicacions de prestigi com el 'New England Journal of Medicine' i 'The Lancet", diu el diari.
La investigació acusa Baselga de no seguir les normes d'informació financera establertes per l'Associació Americana per a la Investigació del Càncer, quan era president del grup, i d'ocultar pagaments que va rebre d'empreses vinculades a la investigació del càncer, en el seu article publicat en la revista del grup 'Cancer Discovery'.
En declaracions a 'La Vanguardia' recollides per Europa Press, Baselga va reconèixer que va ser un error no fer pública la seva relació amb diverses companyies farmacèutiques en 17 dels estudis.
Ho va atribuir a una manca de supervisió per la seva banda en el procés final de producció dels articles científics, però "en cap cas a una voluntat d'ocultar informació".
MANCA DE TRANSPARÈNCIA
Pel que fa al 80% dels articles restants en què el diari nord-americà critica una manca de transparència, Baselga sosté que no era pertinent citar-hi vincles amb empreses, perquè es tractava d'investigacions de ciència bàsica o traslacional sense un retorn econòmica a curt termini.
Al seu parer, el fet que hagi revelat les seves relacions amb diverses empreses farmacèutiques en 70 articles, dels 90 en què hagués hagut de fer-ho, és --al seu parer-- una mostra que les omissions són un problema de manca de supervisió, no de mala intenció.
