Actualitzat 04/03/2016 17:31 CET

Bartov reivindica la memòria històrica del genocidi jueu a Ucraïna a l'assaig 'Borrados'

El escritor israelí Omar Bartov
MALPASO

"Vaig descobrir que la memòria d'una complexa civilització jueva ha estat esborrada"

   BARCELONA, 4 Març (EUROPA PRESS) -

    L'autor israelià Omer Bartov reivindica la memòria històrica del genocidi jueu a Ucraïna, l'antiga Galizia, a l'assaig 'Borrados' (Malpaso), ha dit en roda de premsa aquest divendres.

   L'assaig és una investigació sobre l'aniquilació dels jueus a Ucraïna, un episodi fonamental per entendre l'Holocaust i la seva memòria, que combina l'erudició amb la vivència personal que transita entre la crònica i l'autobiografia.

    Es tracta d'una crònica de viatge, un llibre que uneix història amb una secreta autobiografia familiar, d'un projecte que va néixer quan va començar a interrogar la seva família d'Israel sobre els seus orígens, amb unes respostes que el van conduir a l'exploració d'aquesta en el terreny.

   El text intenta reconstruir la memòria històrica i situar en un mateix pla tres episodis que s'han explicat per separat i que en realitat pertanyen a la mateixa època: "el genocidi alemany, el sofriment dels jueus i la història dels ucraïnesos".

   "Vaig créixer en una societat en la qual l'holocaust estava present: a totes bandes", ha dit l'autor, un dels màxims experts en la Segona Guerra Mundial i el genocidi jueu, que ha lamentat que tot i que existeixen estudis sobre els assassins i les víctimes no hi ha cap que els uneixi.

    D'aquesta manera, es va posar a investigar la història del poble de la seva mare, que estava arrasat de qualsevol memòria: "Vaig descobrir que la memòria d'una complexa civilització jueva ha estat esborrada", ja ha manifestat que la seva intenció no era tractar la matança, sinó també la vida d'aquells jueus.

UN GENOCIDI SOCIAL

    En aquest sentit, ha reivindicat que a Ucraïna es va donar un genocidi social i comunitari: "Entre la gent que va fer la matança tots es coneixien".

   Ha recordat que hi havia mig milió de jueus i la meitat van ser assassinats al lloc on vivien", i eren els propis veïns dels jueus els que es van apropiar després de les seves llars i les seves pertinences, abans que altres ho fessin: "Aprens que pots treure profit".

   Segons ha dit, els alemanys van prometre a la població una Ucraïna independent, cosa que no tenien la intenció de complir, i es van aliar amb els locals amb l'objectiu de "deslliurar-se dels jueus".

    "La idea que hi havia uns col·laboracionistes i resistència no funciona. Era la mateixa gent", ha lamentat Bartov, que considera que les diferents memòries històriques es troben submergides però no es reconcilien en la superfície.

   L'autor ha criticat que després de la caiguda del comunisme, els monuments de la zona han estat tots per a les víctimes no jueves víctimes dels soviètics, no dels nazis: "Avui un israelià arriba a un petit poble i el miren amb sospites perquè creuen que exigirà que li tornin el que era de la seva família".

   "Hi ha un sentiment de culpa perquè en algun moment aquelles cases van ser robades i els que vivien allà assassinats: pot ser que ells les hagin comprat o heretat", ha afegit.

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2021 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés