Demana una reunió de treball amb el ministre de Cultura per "afrontar diversos temes"
BARCELONA, 24 gen. (EUROPA PRESS) -
El comissionat de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona, Joan Subirats, ha anunciat aquest dimecres la seva intenció de crear el proper octubre una biennal de pensament, filosofia i arts vives, a l'estil del Festival de Filosofia de Mòdena (Itàlia).
En la roda de premsa de presentació de les línies estratègiques del seu mandat aquest dimarts, ha detallat que a l'octubre de 2018 Barcelona estrenarà aquesta biennal, que no tornarà a celebrar-se fins al 2020: "Situarem al carrer els grans debats de la cultura, el pensament i el canvi d'època".
Aquest esdeveniment aspira a estudiar la relació entre ciutat, pensament i idees, i fer partícip a la ciutat, atraient a Barcelona als "grans noms de la filosofia i el pensament".
El seu objectiu és situar aquest debat als carrers a la tardor i "encadenar-lo" fins a febrer de 2019, en Santa Eulàlia, reconvertint aquesta festa local en una segona biennal de ciència i dona des de la perspectiva de gènere, que aprofundeixi en la dificultat amb què es troben les dones de liderar projectes científics i ser-ne els protagonistes.
Sobre el nom d'aquest festival, que podria ser 'Ciutat oberta' està encara per determinar, però ha destacat que li agradaria que apareguessin les paraules 'ciutat', 'oberta' i 'cultura', i ha agregat: "Som conscients que hi ha un festival de filosofia de la UB cada tardor, i la nostra intenció és incorporar-los en aquesta dinàmica, per fer més gran la seva bona iniciativa".
Ambdues biennals tractaran d'aglutinar les diferents entitats culturals de la ciutat, com el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), l'Ateneu Barcelonès, l'Institut d'Humanitats, i també llibreries i biblioteques: "La idea és que tota la ciutat tingui presència en aquests debats sobre idees".
DISCONTINUÏTAT EN EL CÀRREC
Després de tres setmanes en el càrrec "molt intenses" , ha considerat que no és molt normal que sigui el tercer responsable municipal de Cultura en dos anys i mig del mateix mandat, després de Berta Sureda i Jaume Collboni, per la qual cosa ha incidit en el grau de continuïtat i discontinuïtat que pugui tenir el seu càrrec.
De Sureda ha aplaudit la descentralització, la nova normativa musical i la lluita contra la precarietat del sector, i de Collboni ha enaltit l'impuls a les polítiques editorial i audiovisual, però ha avisat: "Volem impulsar una política pròpia".
El seu mandat es basarà en els principis de "valor, autonomia i igualtat", i davant la desigualtat creixent en el si de la societat, impulsarà la igualtat en la motxilla educativa i cultural dels barcelonins.
Al seu judici, és necessari promoure la igualtat en les oportunitats d'accés, especialment entre els qui presenten dificultats d'apropar-se als equipaments culturals: "El noi que surt de l'escola d'elit i el que surt d'un institut del Besòs tenen el mateix títol de Batxillerat, però no la mateixa motxilla cultural, que és el que marca diferències".
Com a exemple d'aquesta política cultural ha posat el centre Fabra i Coats, que aglutina una guarderia, un centre de Primària i Batxillerat, un centre de recursos pedagògics, el Consorci de Normalització Lingüística, una biblioteca i el Taller de Músics; a part de ser un centre cívic i una fàbrica de creació amb espais de 'coworking' i un centre d'art: "Té molta potència com a equipament".
També ha posat com a exemple modèlic a seguir el de les 40 biblioteques de Barcelona, amb 900.000 socis, amb clubs de lectura i formació cultural al llarg de la vida, i ha reivindicat el projecte d'una biblioteca provincial per a Barcelona depenent del Govern.
De fet, ha demanat una entrevista amb el ministre de Cultura, Íñigo Méndez de Vigo, per "afrontar diversos temes", com la implicació i inversió del Ministeri en els equipaments de la ciutat --un tema millorable, ha assenyalat--, i també l'IVA retroactiu de la llei de contractes per a entitats culturals que posa en perill de mort la continuïtat d'algunes entitats, ha dit.
Entre altres aspectes de la seva política cultural, ha avançat la seva intenció de promoure les actuacions en sales musicals de petit format i l'acostament als ensenyaments artístics i noves formes de cultura emergent, sense menyscabar tot el patrimoni dels grans equipaments, com a museus i sales.
També, ha demanat per a l'eventual projecte de l'Hermitage "qualitat cultural, qualitat artística i viabilitat econòmica"; ha dit que ha d'analitzar la destinació del Pavelló Maria Eugenia de Fira de Barcelona, i ha mostrat el seu suport a la Casa dels Lletres, ja que va en la línia de reforçar la capitalitat editorial de Barcelona.
Sobre el nou Festival Grec d'agost, ha instat a esperar a veure què succeeix amb la taxa turística --que es coneixerà en els propers dies--; mentre que preguntat per l'atracció de grans esdeveniments a la ciutat ha subratllat: "No plantegem grans esdeveniments, sinó treballar molt amb el territori, la cultura i l'educació", ja que aquests no deixen llegat ni estructures a la ciutat.
