Publicat 18/08/2021 13:59CET

Barcelona alerta que els seus joves tenen problemes de renda i que "mereixen més"

El regidor de Joventut de l'Ajuntament de Barcelona, Joan Ramon Riera, en roda de premsa
AJUNTAMENT DE BARCELONA

Riera descarta que això pugui comportar una pitjor salut mental

BARCELONA, 18 ago. (EUROPA PRESS) -

El regidor d'Infància, Joventut, Persones Grans i Persones amb Discapacitat de l'Ajuntament de Barcelona, Joan Ramon Riera, ha alertat que els joves de la ciutat tenen problemes de renda perquè ingressen poc en comparació del cost de la vida, especialment el lloguer.

En una roda de premsa aquest dimecres per presentar l'enquesta a la joventut de Barcelona, Riera ha afirmat que "mereixen més en termes econòmics" perquè són atrevits i s'emancipen i estan en una etapa vital d'alta productivitat laboral.

No obstant això, segons l'enquesta, un 85,7% dels joves de 20 a 34 anys no tenen fills --un 95% dels de 20 a 24, un 86,7% dels de 25 a 29, i un 78,5% dels de 30 a 34--; el 9,1% dels espanyols són pares comparat amb el 20,2% dels estrangers.

La mitjana dels ingressos mensuals dels joves de 15 a 34 anys és de 888 euros; els homes cobren 924 i les dones 853 euros, i els estrangers n'ingressen 917 comparat amb els 867 dels joves d'origen espanyol.

Si es divideixen els barris de la ciutat segons tres estrats de renda, en els de renda menor el salari mitjà és de 735 euros, en el segon estrat és de 923 i en els més rics és de 1.033.

El 32,5% dels joves reben "habitualment" ajuda econòmica per part d'altres persones, majoritàriament dels pares i de la parella.

EMANCIPACIÓ I LLOGUERS

Pel que fa a l'enquesta de 2015, el percentatge de joves emancipats ha crescut: un 41,1% dels quals tenen de 20 a 24 anys i un 78,5% dels de 25 a 29 ja no viu amb els seus pares --comparat amb un 17,5% i un 54,3%, respectivament, el 2015--.

El 83,4% viuen de lloguer, ja sigui en un pis sencer o en una habitació (el 2015 era el 75,4%), mentre que el 8,2% que viuen de propietat (menys que el 20,5% de 2015) i el 6% viu en un habitatge cedit.

Els que paguen lloguer o hipoteca abonen de mitjana 893 euros al mes, i les persones de 30 a 34 anys han aconseguit pagar menys que els més joves: els seus lloguers costen de mitjana 878 euros, mentre que els de 20 a 24 anys paguen 898 euros i els de 25 a 29 hi destinen 909.

Per tot això, Riera ha sostingut que les dades desmenteixen que els fills visquin amb els pares fins als 40 anys, si bé ha destacat que "una cosa és l'emancipació real, el fet de viure fora de l'àmbit de la llar dels pares, i una altra és l'emancipació econòmica".

Segons l'enquesta, el 58% dels joves no ha viscut tota la vida a Barcelona, fet que, segons ha assegurat el regidor, demostra que la ciutat "importa joves"; però ha aclarit que l'enquesta no reflecteix si s'està expulsant als que no puguin permetre's viure-hi.

SATISFACCIÓ I SALUT MENTAL

Malgrat que el 24% dels enquestats emancipats es considera per sobre de la classe social dels seus pares, i un 31% es veu igual, si es projecten en el futur, un 50,3% augura que estarà per damunt i un 33% igual.

Als barris amb menor renda, el percentatge de joves que creuen que superaran econòmicament als seus pares és del 56,2%, comparat amb el 52,4% en l'estrat mitjà i el 40,7% als barris més rics.

En global, el nivell de satisfacció amb la vida és d'un 7,7 sobre 10, però la situació econòmica és l'aspecte que preocupa més als joves: un 44% declara estar poc o gens satisfet, un percentatge que se situa en el 40,2% en el cas de la feina.

Riera, no obstant això, ha descartat que aquests nivells de preocupació puguin provocar problemes de salut mental a les generacions més joves: "No puc comprar aquest escenari catastrofista", ha declarat, subratllant que les qüestions psicològiques són transversals en la societat i no es poden associar únicament a l'economia personal.

Contador

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2021 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés