Publicat 16/01/2018 14:47

Balears, C-LM, Catalunya, La Rioja i Navarra, per sota de 34 països de l'OCDE en inversió pública universitària

Campus UPV
UPV

MADRID 16 gen. (EUROPA PRESS) -

Balears, Castella-la Manxa, Catalunya, La Rioja i Navarra són les cinc comunitats autònomes que se situen per sota de 34 països de l'OCDE en inversió pública d'ensenyament terciari respecte al seu PIB, segons l'informe '¿Quien financia la Universidad?' de l'Observatori del Sistema Universitari.

El treball adverteix que la reducció de la inversió universitària en el període 2009-2015 ha acrescut la bretxa entre les autonomies i ha allunyat Espanya dels països de la UE22 i l'OCDE.

Aquest estudi, presentat aquest dimarts per la seva autora, Vera Sacristán, assenyala també que Andalusia (1,41% del PIB) és l'única comunitat autònoma per sobre de les mitjanes internacionals, mentre que la Comunitat Valenciana se situa en la mitjana de la UE22.

Espanya, el 2009 dedicava a l'ensenyament universitari l'1,14% del PIB, una dada que va descendir al 0,96%, de manera que s'ha col·locat en el sisè lloc de 28 que gasta una proporció menor de la seva riquesa a l'ensenyament terciari, només per davant d'Eslovènia, Eslovàquia, Itàlia i Hongria.

La mitjana de la UE22 se situa en l'1,27% del PIB i la de l'OCDE en l'1,27%, de manera que la despesa a Espanya és un 79,2% de la mitja OCDE i un 85% de la mitja UE22.

L'autora de l'estudi ha indicat que per aconseguir la mitjana de la UE22, Espanya hauria d'incrementar la proporció de PIB que destina a les seves universitats en un 17,7% i per aconseguir la mitjana de l'OCDE hauria d'incrementar la seva despesa actual en un 26,2%, això és, més d'una quarta part del que actualment gasta.

"Més desigualtats entre comunitats i en un context en el qual el global del finançament ha minvat. Hi ha menys diners per a les universitats i la situació és més dispar encara", ha indicat Vera Sacristán, que ha analitzat, a més dels ingressos pel finançament públic, els ingressos per taxes i preus públics.

Per a la responsable d'aquest estudi, "la gran preocupació" d'aquestes diferències entre comunitats autònomes és la "igualtat d'oportunitats" dels estudiants en l'accés als estudis universitaris, "no només des del punt de vista de la justícia social, sinó també des de l'acadèmic per evitar la pèrdua de talent per motius econòmics".

Els ingressos totals no financers de les universitats públiques espanyoles van caure un 20% en el període analitzat (2009-2015), a causa que l'augment de les taxes (31% de mitjana) va compensar només en part la caiguda del finançament públic (-27%). Aquesta reducció del finançament públic va anar des del -17% d'Aragó fins al -38,2% de Castella-la Manxa.

A més, la variació dels ingressos per taxes es va situar entre el 15,7% de Galícia i el 67% de Catalunya: "Aquestes variacions no van respondre a modificacions en el nombre d'estudiants ni a la disminució de la riquesa de cada comunitat autònoma", ha subratllat l'autora.

La variació en aquest període del finançament públic per estudiant va ser positiva només a La Rioja (15,1%), mentre que Catalunya (-34,7%) i Madrid (-33,9%) van ser les comunitats amb una disminució més gran.

Així mateix, la variació dels ingressos per taxes i preus públics per estudiant va des del -1,2% de Galícia, que juntament amb el País Basc, que és l'única autonomia amb variació negativa, fins al 83,6% de la Comunitat Valenciana i el 60,9% de Catalunya, a les quals van seguir, a més de 20 punts de distància, Múrcia (40,5%) i la Comunitat de Madrid (40,2%).

MADRID PASSA DEL LLOC 7 Al 17

El 2015, els valors extrems quant a finançament públic universitari són els del País Basc, amb 8.429 euros per estudiant, i Madrid, que, amb 4.730 euros, se situa a la cua.

En el període 2009-2015, Madrid va passar de ser la 7ª comunitat amb un finançament públic per estudiant més elevat a ser la 17ª i Catalunya va passar de la 5ª a la 15ª.

Quant als ingressos per taxes i preus públics, el 2015, el valor més alt correspon a Catalunya, amb 2.123 euros de mitjana per estudiant, molt per sobre de la resta, seguida de Madrid (1.715 euros).

La xifra de Catalunya és més de 2,55 vegades el mínim, que se situa en Galícia (832 euros). En relació amb el PIB, l'estudiantat de la Comunitat Valenciana (0,19%) va fer un esforç entre tres i quatre vegades superior al de les Illes Balears (0,055%) i el País Basc (0,053%).