Actualitzat 04/10/2017 11:21

Avalen la complexitat de les societats prehistòriques que usaven el quars per a eines

Punyal de fulla de cristall de roca i enmangue d'ivori de Montelirio
UNIVERSIDAD DE SEVILLA

TARRAGONA 6 febr. (EUROPA PRESS) -

Especialistes nacionals i internacionals avalen en un volum monogràfic la complexitat de les societats prehistòriques que usaven el quars per elaborar les seves eines, un material tradicionalment considerat un recurs d'escassa importància i propi de grups arcaics.

El monogràfic, publicat per la revista 'Quaternary International' i editat per la Universidad de Santiago de Compostel·la i l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (Iphes), demostra la complexitat econòmica, tecnològica, social i simbòlica equiparable als grups que ocupaven altres territoris on el sílex era un material freqüent, ha informat aquest dilluns l'Iphes en un comunicat.

El volum, que sorgeix de les contribucions d'un congrés de la Unió International de Ciències Històriques i Prehistòriques celebrat a Burgos el 2014, explica que la fabricació d'armes lítiques va ser un aspecte fonamental de l'economia i la tecnologia de les societats prehistòriques.

La recerca s'ha centrat tradicionalment en aquelles eines realitzades en sílex --un tipus de quars--, atès que aquesta roca presenta una millor qualitat per a la talla, encara que als territoris on és escàs els grups van haver de recórrer a altres materials, com el quars.

El volum sosté que, malgrat ser un dels minerals més comuns de l'escorça terrestre, s'havia prestat molt poca atenció al seu estudi, i les diferents contribucions dels experts ajuden a trencar amb paradigmes tradicionals de la disciplina.

Segons els experts, les societats prehistòriques tenien gran coneixement sobre les característiques del quars i les possibilitats que els oferia, arribant a desenvolupar processos de talla específics que van possibilitar l'obtenció de peces d'indubtable valor estètic i simbòlic, com pot ser la daga en cristall de roca de Montelirio (Sevilla), en el qual el quars és un recurs versàtil.

A més de mostrar propietats mecàniques i funcionals equiparables als d'altres materials de bona qualitat, el quars mostra certes propietats específiques que ho van dotar d'un valor simbòlic per a diferents societats prehistòriques.