La Unió defensa que es potenciï "sempre que sigui transparent i no perjudiqui a la pública"
BARCELONA, 29 març (EUROPA PRESS) -
L'activitat privada en els centres del Sistema sanitari integral d'utilització pública de Catalunya (Siscat) s'ha incrementat un 10% en els últims tres anys a causa de a la crisi, fins a representar una dècima part de la facturació total de mitjana.
Ho ha explicat a Europa Press la presidenta de La Unió, Helena Ris, arrel d'un estudi intern basat en informació recollida dels més d'un centenar d'associats de la patronal i de la central de balanços.
"Dur a terme activitat privada és una forma més d'intentar sortejar la caiguda d'ingressos", ha destacat, i ha descrit algunes condicions: que mai es posi en perill l'activitat pública concertada pel CatSalut, que no hi hagi derivacions il·lícites de pacients i que s'apliquin els preus del mercat.
Ha explicat que es tracta d'una forma que el sector pugui mantenir-se en anys de retallades, i ha apostat per potenciar l'activitat privada "sempre que sigui transparent i no perjudiqui a la pública".
En aquest sentit, ha defensat el model del Barnaclínic, divisió d'atenció privada de l'Hospital Clínic de Barcelona, de titularitat pública, tot i que ha manifestat la necessitat de regular la conjunció de les dues activitats en un mateix centre.
De fet, ha instat a "regular d'acord amb uns principis ètics i de competència lleial amb el sector" l'activitat privada en els centres concertats, alguna cosa en el que ja treballa el CatSalut a través d'una instrucció.
JORNADA ASSOCIATIVA
Un grup d'associats de La Unió ha elaborat un document en que es posicionament a favor de l'activitat privada en els centres públics per "contribuir a la sostenibilitat dels centres i del conjunt del sistema", així com per alleujar la pressió assistencial dels recursos públics.
També han al·legat que potenciar l'activitat privada permet una gestió més eficient dels recursos i la fidelització dels professionals, així com defensar el "dret dels ciutadans a disposar en el territori de lliure opció privada".
Ris ha destacat que l'activitat privada en centres públics i concertats "no és res nou", i ha posat com a exemple l'atenció d'accidents escolars i de trànsit, així com les intervencions que no estan incloses en la cartera de serveis, com la rehabilitació i l'odontologia.
"La més difícil de diferenciar i la que cal regular molt bé és la que sí que està inclosa en la cartera de serveis", tot i que ha destacat que aquesta opció té poc pes en la facturació global dels centres.
