Foto: IAC
SANTA CRUZ DE TENERIFE, 9 (EUROPA PRESS)
Investigadors de l'Institut d'Astrofísica de les Canàries (IAC) han descobert que la galàxia pròxima NGC 1277, situada al cúmul de galàxies de Perseu, es troba exactament igual que quan l'univers tenia només dos mil milions d'anys, el 15% de l'edat que té actualment.
Per motius que no es coneixen, aquesta galàxia relíquia en aquell moment es va quedar aïllada del seu entorn i ha restat inalterada fins avui, aturada en el temps, cosa que ofereix la possibilitat única d'acostar-se a l'univers tal com era en aquella etapa primerenca.
Per alguna raó desconeguda, les fonts tradicionals de gas i estrelles que solen tenir la resta de galàxies es van tallar en el cas d'aquesta galàxia relíquia. "D'aquesta manera, aquest objecte es va quedar sense el flux de material nou que forma les estrelles i ha restat com si estigués congelada en el temps", assenyala l'autor principal del treball i astrofísic de l'IAC, Ignacio Trujillo.
El descobriment, que es publicarà a l''Astrophysical Journal Letters' i que ja es troba accessible en el repositori arxiv.org, obre una finestra per estudiar les propietats de l'univers primitiu amb un detall sense precedent: els processos físicoquímics, les estructures i la dinàmica que van donar lloc a les primeres galàxies i agrupacions d'estrelles.
"En descobrir una galàxia que gairebé no ha tingut contacte amb la resta, i en trobar-se tan a prop nostre, amb els nostres telescopis actuals podem estudiar-ne les propietats morfològiques, la dinàmica i les poblacions estel·lars, amb una precisió que resultaria impossible si volguéssim estudiar el mateix objecte de manera directa tal com era a l'univers primitiu. En aquest cas, com que es trobaria tan lluny de nosaltres amb prou feines ens n'arribaria llum", explica l'investigador.
L'estudi combina dades que s'han pres amb el telescopi espacial Hubble i d'espectroscòpia profunda obtinguda amb el telescopi William Herschel, a l'Observatori del Roque de los Muchachos, a l'illa de La Palma. A partir d'aquesta informació, els investigadors han conclòs que l'objecte analitzat és molt vell, ric en metalls i que es va formar només en pocs milions d'anys. Això suposa que la quantitat de noves estrelles que s'originaven a les etapes inicials d'aquesta galàxia era molt alta, d'unes mil masses solars l'any.
Segons Trujillo, "les dades obtingudes constitueixen indicis que les estrelles es van formar molt més ràpidament a les galàxies massives del que pensàvem. Si les nostres mesures són correctes, les taxes de formació estel·lar a l'univers primitiu eren mil vegades més grans que les de la nostra galàxia a l'actualitat, on, aproximadament es forma un sol cada any".
UN OBJECTE AMB UNA DINÀMICA EXTRAORDINÀRIA
La dinàmica d'aquesta galàxia, que té un forat negre ultramassiu al centre, és també extraordinària. D'una banda, en la part central les estrelles es mouen de manera caòtica amb velocitats que superen els 400 quilòmetres per segon, fet que suposa la xifra vertiginosa de gairebé un milió i mig de quilòmetres per hora (un coet a aquesta velocitat tan sols tardaria 15 minuts a arribar a la Lluna).
Mentrestant, en la part externa el moviment sembla més organitzat i les seves estrelles roten amb velocitats de 300 quilòmetres per segon. "Normalment les estrelles de les galàxies no presenten aquests dos tipus de moviments estel·lars a la vegada amb tanta intensitat", aclareix Trujillo.
La troballa planteja respostes i noves preguntes fins ara inimaginables. Per l'astrofísic de l'IAC, "això tot just acaba de començar. Ja estem treballant en una anàlisi més detallada amb telescopis més grans que els que s'han utilitzat en aquesta ocasió, com el Gran Telescopi Canàries (GTC), situat a l'Observatori del Roque de los Muchachos, i que amb els 10,4 metres de diàmetre que té és el més gran del món, i el GEMINI-North, de 8,1 metres de diàmetre, situat a Hawaii".
