Publicat 24/01/2024 16:51

Un assaig repassa la relació entre Joan Brossa i Antoni Tàpies i reuneix la seva correspondència

L'editor Joan Tarrida, la directora de la Fundació Tàpies, Imma Prieto, el crític i assagista Manuel Guerrero i el president de la Fundació Joan Brossa, Vicenç Altaió
EUROPA PRESS

La seva col·laboració es va estendre durant quatre dècades

BARCELONA, 24 gen. (EUROPA PRESS) -

Galaxia Gutenberg ha publicat 'Amb cor de foc. Correspondència (1950-1991)', un estudi sobre la relació personal i artística entre Joan Brossa i Antoni Tàpies i el seu posterior "distanciament", i que reuneix les 32 cartes que es van escriure tots dos artistes, a càrrec del crític i assagista Manuel Guerrero.

El volum, també editat en castellà, repassa la col·laboració dels dos artistes, "una de les més importants entre un poeta i un artista del segle XX" per la seva durada i el nombre de projectes en els quals van treballar conjuntament, ha explicat Guerrero aquest dimecres en una roda de premsa.

Guerrero ha recordat que les seves primeres col·laboracions són de finals dels anys 40, com 'Tres aiguaforts' de Tàpies amb un text de Brossa del 1949, i l'última és el 1988 amb 'Carrer de Wagner', un llibre de bibliòfil amb poemes de Brossa i deu gravats de Tàpies.

El crític ha subratllat que ha volgut aprofundir en la seva relació, com van entrar en contacte i com van començar a col·laborar, i ha assegurat que les cartes que es van intercanviar "són d'una gran intensitat".

Ha afirmat que es nota una relació més intensa en els anys 50 i 60 i a partir dels 70 va passar a ser rutinària, fins que es va produir un distanciament entre ells, tot i que Guerrero ha precisat que els dos artistes vivien a prop i no feia tan necessari l'intercanvi epistolar.

Guerrero ha atribuït part d'aquest distanciament al fet que Brossa va deixar de ser únicament poeta i va començar a fer poesia visual i que fos cada vegada més requerit per museus i teatres, per la qual cosa "no té tant temps" per col·laborar amb Tàpies.

L'autor també ha dit que la creació de la Fundació Tàpies el 1990 els va distanciar, pel debat que mantenien entre un art més institucional i un altre més de revolta, tot i que el 1991 Tàpies va enviar un telegrama a Brossa en què li desitjava èxit en la seva exposició antològica al Museu Reina Sofia de Madrid que va ser l'últim document de la correspondència entre tots dos.

La directora de la Fundació Tàpies, Imma Prieto, ha assegurat que "es tracta de dos personatges potents" i ha considerat la correspondència com una de les màximes formes de respecte.

Per la seva banda, el president de la Fundació Joan Brossa, Vicenç Altaió, ha afirmat que es tracta de "més que un llibre de correspondència", i ha dit que Brossa era un artista del món de l'escriptura que treballa en el sistema artístic i Tàpies un artista que treballa en el sistema literari.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés