Xosé M.Núñez Seixas creu que Espanya va abordar "amb anys de retard" aquest assumpte
BARCELONA, 4 abr. (EUROPA PRESS) -
L'historiador gallec Xosé M.Núñez Seixas traa en l'assaig 'Guaridas del lobo' (Crítica) una reflexió comparativa dels espais de memria vinculats a dictadures a Europa i els debats que s'han obert a diferents pasos per la destinació d'immobles i llocs relacionats amb la figura del dirigent autoritari.
"Cada país té les seves peculiaritats", ha assenyalat l'historiador en una entrevista d'Europa Press, qui ha dit que no havia trobat cap assaig que comparés les diferents maneres en qu les democrcies europees havien abordat aquesta 'patata calenta', tot i que han hagut d'afrontar capítols d'aquesta mena en la seva histria recent.
En el llibre Núñez Seixas repassa des de com va afrontar ustria el naixement d'Adolf Hitler, Alemanya la destí del búnquer de Hitler així com les construccions nazis, Itlia la casa natal de Benito Mussolini i el retorn al culte de la "gran guerra patritica" a Rússia, i ha considerat que aquests llocs de memria els comencen els sovitics amb el mausoleu de Lenin.
Núñez Seixas (Orense, 1966), que va formar part de la comissió d'experts per recuperar el domini públic del Pazo de Meirás (la Corunya) i ara est en la que estudia els seus usos, ha dit que va observar que els pasos europeus que han passat per una dictadura han tingut "debats semblants", per que s'han implantat solucions diferents, com l'intent d'oblit, la musealització o la turistificació.
Ha dit que, tot i que a Espanya s'ha abordat amb "tants anys de retard" la resignficació del Valle de los Caídos o el Pazo de Meirás, en altres pasos europeus també es van trigar tres o quatre dcades.
En aquest sentit, l'historiador ha recordat que pasos com Alemanya o ustria van tenir dcades de política de "memria discreta", per que a partir dels anys 80 prenen més conscincia i proven d'evitar la compra d'immobles que vulguin dotar de nostlgia.
L'historiador ha assegurat que a l'Europa de l'est no existeix "cap escrúpol tic" a l'hora d'explotar aquests llocs de dictadura, i cita com un exemple la caserna de Targoviste (Romania) on van executar el matrimoni Ceaucescu, que es va reciclar com un museu i es van dibuixar les siluetes sense cap mena de discussió crítica.
Ha subratllat que a l'Europa comunitria hi ha hagut intents de fixar un relat de política memorialística comuna, per que en la memria de les dictadures el consens era "molt frgil", i ha advocat perqu contingui uns valors fonamentals.
EL CAS ESPANYOL
Núñez Seixas ha dit que el Valle de los Caídos no té comparació: "No hi ha cap necrpoli" amb restes de milers de persones a Europa, mentre que el Pazo de Meirás es podria acostar a un palau d'estiu, per amb les seves peculiaritats.
Ha assenyalat que a Espanya s'ha abordat amb anys de retard el debat d'aquests llocs i que hagués estat millor una política de memria més proactiva, per "s'ha anat al ritme que s'ha pogut", perqu depn dels diferents governs que hi hagi, cosa que també ha fet que segons la comunitat autnoma la velocitat fos diferent.
Ha lamentat la fragilitat dels consensos i les 'guerres de memria' en aquesta matria, un aspecte amb qu no es va trobar en la recuperació pública del Pazo de Meirás, que va tenir un consens social, i en qu ara s'est treballant "sense pausa per sense pressa" per definir els seus usos, a l'espera de la resolució judicial definitiva.
L'historiador ha destacat que un coneixement del passat és fonamental per elaborar una política de memria, per ha afegit que la memria histrica est "en constant evolució, no és perenne, i també s'ha d'adaptar a les preguntes, demandes i sensibilitats" dels temps i fugir de lectures simplistes.
