Publicat 5/1/2019 14:05:50 +01:00CET

Un assaig recopila la Barcelona "de cinema" amb 26 rutes

Vista aria de Barcelona (arxiu)
Europa Press - Archivo

Revisita els passos de Richard Gere, Idris Elba, Jack Nicholson i Scarlett Johansson

BARCELONA, 5 gen. (EUROPA PRESS) -

El professor i investigador de l'Escola Universitria del Campus de Turisme, Hotelería i Gastronomia CETT-UB Eugeni Osácar revisita la Barcelona "de cinema" en l'assaig 'Barcelona, una ciutat de pellícula' (Diresis), on proposa 26 rutes, ha relatat en una entrevista d'Europa Press.

L'assaig recorda el pas d'artistes com Richard Gere, Idris Elba, Jack Nicholson i Scarlett Johansson, i rememora alguns dels seus racons més cinematogrfics: "Barcelona ho té tot per funcionar com a plató de rodatges", especialment per la seva llum --de 10 a 12 hores al dia--, els seus miradors, el mar, la muntanya i l'arquitectura.

Aquest assaig és una reedició ampliada de l'obra homnima que va publicar fa cinc anys, i afegeix episodis: un sobre el cinema francs i la seva relació amb Barcelona; un altre sobre el cinema catal del segle XXI; un sobre les directores catalanes, i un altre sobre el cinema asitic.

I ha incorporat un capítol sobre l'ús de Barcelona com a escenari d'altres ciutats: per exemple, quan els seus carrers gtics van ser usades per Tom Tykwer per rodar 'El perfum', i quan Orson Welles va simular que aquestes eren Npols.

GRANS MOMENTS PEL CINEMA

Entre els moments més significatius de la Barcelona cinematogrfica, ha destacat els primers rodatges de documentals d'escassos minuts a Barcelona per part de collaboradors dels germans Lumire, mesos després de projectar la primera pellícula a París en 1895: "Vi a Barcelona Alexandre Promio, de l'equip dels Lumire".

El 1924, la "parella cinematogrfica més coneguda del món", integrada per Mary Pickford i Douglas Fairbanks, van viatjar a Barcelona per a una promoció, alguna cosa molt habitual ara i que en aquell moment no ho era, i menys a Barcelona.

A més, a Barcelona es va rodar la primera pellícula de ficció internacional: 'La bandera' el 1935, dirigida per Julien Duvivier, i a part d'aquests grans moments "hi ha dcades i dcades" d'actors i directors que han passat per la ciutat, com el 1975 la visita de Michelangelo Antonioni amb un Jack Nicholson ja consagrat i Maria Schneider tres mesos després de rodar 'L'últim tango a París'.

L'autor considera que, així com els Jocs Olímpics del 1992 van situar Barcelona en el mapa turístic internacional, a nivell cinematogrfic la ciutat es va consagrar "en el mapa internacional" amb el rodatge de 'Tot sobre la meva mare', de Pedro Almodóvar, amb una cinquantena de premis, incls l'Oscar a Millor Pellícula de Parla No Anglesa.

Després, fins a la crisi econmica que va comenar el 2008, "van anar deu anys de moltes produccions internacionals amb Barcelona com a plató natural", ha dit.

"UNA DE LES CIUTATS MÉS DESITJADES"

Al seu parer, el futur cinematogrfic de la ciutat es presenta bastant positiu, ja que, malgrat una gestió de la ciutat que advoca per la convivncia amb el turisme, Barcelona seguir sent "una de les ciutats més desitjades per rodar i viure".

"Les grans produccions de desenes de milions que tallen les grans ciutats difícilment es rodaran a Barcelona", per sí considera que la ciutat acollir rodatges de produccions espanyoles i internacionals de certa dimensió.

Sobre l'afectació de la situació política en la quantitat de rodatges, Osácar afirma que no afecta "ni en negatiu ni en positiu" perqu moltes de les pellícules estan coproducidas per empreses catalanes que promouen igualment rodatges.

A més, ha explicat que l'obertura d'un centre de Netflix a Tres Cants (Madrid) com a seu al sud d'Europa previsiblement "comportar un augment de la producció de pellícules generades per Netflix, i alguna d'aquestes estar parcialment rodada a Barcelona".