VALÈNCIA, 19 maig (EUROPA PRESS) -
Un assaig clínic pioner a Espanya, en què participen la Universitat Politècnica de València, l'Institut d'Investigació Sanitària (Incliva) de l'Hospital Clínic de València, el Clínic de Barcelona i l'Escola Politècnica Superior de la Universitat de Girona (UdG), estudiarà l'eficàcia d'un pàncrees artificial, un dels últims avenços de tecnologia aplicada a la salut, sobre 20 pacients amb diabetis tipus 1 en tractament amb ISCI, deu de cada centre hospitalari.
Segons han informat la UPV i l'Incliva, el pàncrees artificial és un dispositiu que es basa en un algoritme matemàtic de control que calcula la dosi "òptima" d'insulina d'acord amb les necessitats de cada pacient i en cada moment.
Es tracta de dotar les bombes d'insulina que utilitzen els pacients amb diabetis tipus 1 d'un sistema addicional (algoritme de control) que els indiqui la quantitat d'insulina "justa i necessària per a un pacient en cada moment".
L'assaig està dirigit en el Clínic de València pel doctor F. Javier Ampudia-Blasco, del Servei d'Endocrinologia de l'Hospital Clínic Universitari, en col·laboració amb Paolo Rossetti, de l'Hospital Francesc de Borja de Gandia, i investigador de l'Incliva.
L'assaig materialitza un projecte d'investigació que es remunta a 2004, quan investigadors de l'Institut d'Automàtica i Informàtica Industrial de la UPV --Jorge Bondia-- i de l'Institut d'Informàtica i Aplicacions de la Universitat de Girona --Josep Vehí-- van decidir buscar solucions per evitar "un dels grans problemes que encara avui tenen els pacients amb diabetis, que és decidir la quantitat d'insulina necessària en cada moment".
Actualment, segons ha explicat Jorge Bondia, enginyer i coinvestigador, "el pacient és sotmès a una teràpia intensiva d'insulina, bé mitjançant injeccions diàries múltiples o amb la infusió contínua mitjançant bombes d'insulina.
Tot i això, la teràpia intensiva d'insulina que és molt eficaç, però té com a contrapartida l'increment d'episodis d'hipoglucèmia. I d'altra banda, nivells molt baixos d'insulina poden conduir al coma diabètic".
MONITORITZACIÓ DE LA GLUCÈMIA
La monitorització de la glucèmia constitueix un element "fonamental" en el tractament i control dels pacients diabètics.
Segons el doctor Ampudia-Blasco, "la diabetis mellitus tipus 1 és una malaltia crònica que requereix l'administració d'insulina tota la vida. Avui dia, en aquells pacients on l'administració d'injeccions múltiples d'insulina no aconsegueix un òptim control de la glucèmia, la utilització de bombes d'insulina, sistemes d'infusió subcutània contínua d'insulina (ISCI), poden ser una alternativa".
Les investigacions realitzades els últims anys, han demostrat que a més d'aquests sistemes d'ISCI, la utilització conjunta d'una bomba d'insulina i d'un sistema de monitorització contínua de glucosa (MCG), "poden ser d'utilitat en pacients seleccionats per millorar el control de les xifres de glucèmia".
Tot i això, els sistemes existents fins ara "no prenen decisions de manera automàtica, i requereixen sempre que el pacient interpreti la xifra de glucosa i decideixi què fer en cada moment respecte a la dosi d'insulina que cal administrar".
El sistema de nansa tancada o "pàncrees artificial" (PA) incorpora un algoritme intel·ligent de control (controlador), que interpreta els resultats de la glucosa proporcionats per un sensor de glucosa i decideix la quantitat d'insulina a administrar, de manera automàtica, en cada moment.
Un dels principals problemes als quals s'enfronten aquests sistemes de PA és el control de les xifres de glucosa després dels àpats i a més ha de decidir la infusió d'insulina durant la nit, on diversos equips ja han demostrat la seva eficàcia.
El controlador interpreta els resultats de la glucosa proporcionats per un sensor de glucosa i decideix, cada 15 minuts, la quantitat d'insulina a administrar de manera automàtica.
El primer dels estudis es va portar a terme la setmana passada amb un dels pacients del Clínic de València.
Segons el doctor Juan F. Ascaso, cap del servei d'Endocrinologia i Nutrició del Clínic de València, "el pàncrees artificial ha de donar autonomia i seguretat als pacients, permetent-los viure la malaltia sense obsessions, a més d'evitar complicacions derivades de les baixades de glucosa".
Per al director general d'Incliva, Rafael Carmena, "aquesta investigació porta un missatge d'esperança als pacients diabètics" ja que el desenvolupament de sistemes de pàncrees artificial "pot contribuir en un futur no llunyà a millorar el control de la diabetis tipus 1, millorar el pronòstic i la qualitat de vida dels pacients amb aquesta malaltia".
