Presenta 'Pensar la Creació' (Alborada Editorial) a l'antiga capella del BSC-CNS
BARCELONA, 18 febr. (EUROPA PRESS) -
El físic, poeta i assagista David Jou acaba de publicar 'Pensar la Creació' (Alborada Editorial), que aborda la creació del món com a pont entre "la cosmologia científica i la cosmologia religiosa".
El catedràtic de Física, escriptor i creient analitza la creació com a nexe entre les lleis matemàtiques que regeixen el Cosmos i el plantejament religiós, i es pregunta per l'origen de l'univers i de la vida, com va explicar en la recent presentació de l'assaig.
El llibre comença resumint la cosmologia física; continua parlant de la contingència de l'Univers i la transcendència de les matemàtiques, la rellevància de la vida, l'evolució a la Terra, i el sorgiment de la interioritat, alteritat i religiositat; continua amb el futur de la Humanitat i la vida després de la mort; reflexiona després sobre Déu (els humans com a possible finalitat de l'Univers, la qüestió del mal i de Déu com a salvació i la raonabilitat de la fe), i acaba amb un annex sobre 'Set dinamismes de la Creació'.
UNA CAPELLA PER UN SUPERCOMPUTADOR
Durant la presentació del llibre en el Barcelona Supercomputing Center (BSC-CNS), Jou va destacar que l'acte es fes a l'espai del BSC-CNS on hi va haver una capella, i va negar que això simbolitzi una victòria de la ciència sobre la religió, sinó "un gran homenatge al motor immòbil d'Aristòtil", perquè el supercomputador Marenostrum que alberga és aparentment immòbil, però dins hi passen moltíssimes coses.
Jou, que va ser presentat per l'editor Marc Argemí, va dialogar amb el director adjunt del BSC, Josep Maria Martorell, sobre l'existència del cosmos i la vida, i va acabar llegint versos propis.
RACIONALITAT I LLIBERTAT HUMANA
"M'agrada pensar que l'existència de Déu, des d'una racionalitat més aviat científica, sigui indecidible" --va explicar--, en el sentit que hi pugui haver tants arguments a favor com en contra.
"Aquest element d'indecibilitat, per mi, combina la racionalitat i el saber de Déu amb la llibertat humana, de decidir per la fe", va afegir.
Quan s'arriba a una qüestió indecidible, "les matemàtiques no s'aturen, sinó que llavors es manifesta la llibertat de l'investigador matemàtic", que pren com a axioma la resposta positiva o la negativa i en segueix així el camí, de manera que la indecibilitat no és un mur per investigar, sinó que obre la porta a la llibertat i la creativitat.
CIÈNCIA I LITERATURA
David Jou (Sitges, Barcelona, 1953) va ser catedràtic de Física de la Matèria Condensada a la UAB fins el 2018, és doctor Honoris causa per la UdG, investigador en física fora de l'equilibri, i ha publicat 8 llibres i uns 300 articles de recerca en revistes internacionals.
Ja havia tractat la qüestió religiosa en altres assajos, com 'Déu, cosmos, caos (Horitzons del diàleg entre ciència i religió)', 'La poesia de l'infinit (Ciència i mística)' i 'Reescribiendo el Génesis (De la gloria de Dios al sabotaje del universo)'.
