Actualitzat 25/05/2025 11:43

Un assaig del filòsof López Petit reflexiona sobre la necessitat que la "força de dolor" de la gent canviï el món

Portada del nou llibre del filòsof López Petit, 'Tiempos de espera'
@VERSOLIBROS

'Tiempos de espera' condensa l'obra de l'autor en un llibre que va començar com a diari del confinament

BARCELONA, 25 maig (EUROPA PRESS) -

El filòsof Santiago López Petit acaba de publicar el llibre 'Tiempos de espera' ('Temps d'espera'), que reflexiona sobre la necessitat singular i col·lectiva de "desencadenar la força de dolor" de les persones per canviar un present que qualifica d'humiliant, i convertir el victimisme i la resignació en supervivència.

"Estem a l'espera. Paralitzats. Dipositem una esperança absurda en un col·lapse final", ha declarat a Europa Press en justificar el títol de l'assaig.

'Tiempos de espera: Marx, Artaud y la fuerza de dolor' (Verso Libros) planteja "orientar-se per poder obrir geometries de supervivència que basculin, a poc a poc, el món fora del capitalisme".

Va començar sent un diari del confinament durant la pandèmia de la covid-19 --en la qual "es van tancar els que estaven sans"-- i va acabar com una reflexió que condensa més de mig segle de militància i escriptura de l'autor.

"Vaig decidir escriure un diari de la pandèmia per entendre per què repetim, una vegada i una altra, aquesta mateixa història de derrotes" i per pensar en el que ell anomena 'travessia de la impotència'.

López Petit explica que l'única virtut que va poder tenir la pandèmia és que per fi es pot "desatendre la inoperant dualitat reforma/revolució, per pensar la politització del malestar social en tota la seva radicalitat".

LA HIPÒTESI MARX-ARTAUD

"És el que jo anomeno 'la hipòtesi Marx-Artaud", en al·lusió al filòsof i economista alemany Karl Marx (1818-1883) i a l'escriptor i actor francès Antonin Artaud (1896-1948): dos personatges que López Petit veu complementaris per la seva mirada sobre la vida, i també útils per mirar sense por la foscor de la vida, afegeix.

Per ell, frenar la vida quotidiana en el confinament va evidenciar un món que toca fons i l'absurd de les vides tal com les vivim, però creu que no es va aprofitar per ressorgir, per "prendre de nou la voluntat de viure a les nostres mans", sinó per augmentar el conformisme social i estendre el control sobre la societat.

ENFRONT DEL NEOLIBERALISME

La pandèmia "va interrompre el cicle de lluites contra el neoliberalisme que s'estava desenvolupant mundialment" i ara s'afegeixen guerres i una nova geopolítica, lamenta.

No obstant això, constata un malestar social profund: "En les vides precaritzades, en els problemes de salut mental o en el silenci de la desafecció existeix una força de dolor que insisteix a prendre la paraula".

Davant de tot això, veu una esquerra temorosa i incapaç de parlar en nom d'ells, enfront d'una extrema dreta que "no té escrúpols".

Considera que la societat empassa tots els esdeveniments sense deglutir ni protestar, i a més és incapaç de vomitar-los, encadenada a una impotència de la qual no aconsegueix desfer-se, i afegeix que "quan la nit es duu al damunt, només queda la possibilitat de travessar-la".

El llibre annexa el 'Glosario del querer vivir', que explica conceptes que tracta el llibre, com ara l'aliança d'amics, l'anomalia, el desbocament del capital, la desesperació, l'estat i la guerra, el feixisme postmodern, la força de l'anonimat, la força de dolor, les geometries de supervivència, la voluntat de viure i el teatre de la veritat.

Santiago López Petit (Barcelona, 1950) va ser químic durant anys, va militar en l'autonomia obrera als anys setanta abans d'estudiar filosofia, la qual ha ensenyat a la UB durant dues dècades, i és un dels impulsors de la plataforma Espai en Blanc, a més de publicar molts llibres, traduïts a diverses llengües.

Contador