Recrea la vida i l'poca de l'actriu per "agrair públicament la seva existncia"
BARCELONA, 23 gen. (EUROPA PRESS) -
L'escriptor Arturo San Agustín ha publicat la novella 'La pamela roja de Sophia' (editada per Catedral), en la qual homenatja l'actriu Sophia Loren pel seu cinema i també per la seva personalitat i per la seva vida, plena d'xits per també d'obstacles.
"És molt intelligent, va saber qu és la fam, va patir un pare poc digne d'ella i es va mantenir al marge de les velletats cinematogrfiques" que destrueixen molts artistes, ha explicat San Agustín a Europa Press.
L'autor també considera que "sempre ha sabut estar al seu lloc, ferma", i destaca els problemes que va tenir amb el Vatic per la seva relació amb el cineasta Carlo Ponti: va ser acusat de bígam quan el divorci no existia a Itlia, per la qual cosa 'L'Osservatore Romano' els va reprendre constantment.
A més a més, creu que "ningú no ha expressat millor en el cinema l'horror de la guerra i de la violació femenina com ella" en la pellícula 'La ciocciara' (Vittorio De Sica, 1957), que en catal es titula 'La camperola'.
REALITAT I FICCIÓ
El text recrea "l'univers de Sophia Loren, la seva circumstncia personal i el seu temps, respectant la realitat relativa a ella": per aix, les referncies a la vida i als films de l'actriu són reals, mentre que l'ambient que l'envolta és novellat, tot i que es basa en la realitat.
"Tots els personatges excepte ella són ficticis, per cada un est fet de moltes persones que he conegut" a Roma, com artistes, cardenals, dissenyadors de moda, galeristes, artistes i gent de cinema.
Barrejant així realitat i ficció, l'escriptor ha justificat el llibre: "Vull agrair públicament la seva existncia, perqu ella, com Marcello Mastroianni, m'ha fet molt feli a través de les seves pellícules".
"RES ÉS CASUAL"
L'origen del llibre demostra que "res és casual", segons l'escriptor: es troba en una conversa amb el seu amic i nebot de l'actor, el periodista Bruno Mastroianni, a qui va comentar la possibilitat d'escriure una novella sobre el seu oncle.
Bruno també li va suggerir Sophia Loren, i aix va recordar a l'autor com d'important va ser en la seva adolescncia, perqu a l'escola el van renyar dues vegades per ella: primer, un professor el va sorprendre amb una foto de l'actriu i l'hi va estripar, per la qual cosa el nen San Agustín li va donar un cop de puny.
Aix va provocar un canvi d'escola, on un sacerdot el va tornar a descobrir a classe amb una altra imatge de la Loren i el va castigar una hora davant la pissarra mirant la foto.
El cinema itali va ser important per a San Agustín durant la seva joventut, i així es reflecteix en la novella, en la qual també es veu el seu coneixement de Roma: visita des de fa molts anys la capital, que es va convertir en la seva ciutat preferida quan la va conixer profundament amb un cardenal influent de la seva poca; des d'aleshores, hi viatja diverses vegades a l'any.
