BARCELONA 8 set. (EUROPA PRESS) -
Un total de 65.453 catalans no rebran cap ajuda de la llei de la dependència fins al juliol del 2015 malgrat tenir el dret reconegut perquè el seu grau de discapacitat és moderat, una catalogació a la qual l'Estat va posposar del cobrament per la falta de recursos econòmics.
La xifra suposa un 15% més que fa un any, quan el Govern espanyol va decretar que els dependents moderats haurien d'esperar un mínim de 36 mesos per rebre alguna ajuda econòmica i va eliminar la retroactivitat, per la qual cosa els afectats mai recuperaran els diners que no han percebut durant el temps d'espera.
Entre els dependents moderats hi ha persones que necessiten ajuda per a algunes activitats bàsiques --menjar, anar al bany o vestir-se-- i tenen necessitats de suport intermitent per a la seva autonomia personal.
A l'ajornament fins al juliol del 2015 del pagament als dependents moderats, se suma la retallada del 15% en la prestació dels cuidadors familiars que l'Estat ha decretat en paral·lel.
A Catalunya hi ha ara 161.436 dependents que es beneficien d'algun tipus de prestació o servei, dels quals 109.600 tenen un cuidador familiar, figura que desenvolupen sobretot dones, per les quals l'Estat ha deixat de cotitzar, una mesura inclosa en el mateix paquet de retallades.
SUSPENSIÓ D'AJUDES RESIDENCIALS
El sector de la discapacitat ha estat especialment afectat aquest estiu, després que el Govern anunciés a finals de juliol la suspensió durant dos mesos de la tramitació de noves ajudes perquè dependents sense recursos puguin costejar una plaça de residència privada mentre esperen accedir a un centre públic, coneguda com a prestacions econòmiques vinculades (PEV).
La Generalitat ha atribuït la retallada, que afecta mig miler de persones, que "el finançament deficient per part de l'Estat ha provocat que la Generalitat hagi d'afrontar en gran part els recursos necessaris per aplicar la llei".
Actualment, l'Estat només costeja el 20% de les prestacions i els serveis associats a la llei de dependència, i és la Generalitat la que costeja el 80% restant, quan l'aportació hauria de ser proporcional.
