Actualitzat 17/06/2026 13:33

Arrels entrevistarà més de 600 persones sense llar per conèixer la seva realitat

La directora d'Arrels Fundació, Beatriz Fernández
EUROPA PRESS

L'objectiu és "fer una fotografia" de què necessiten

BARCELONA, 17 juny (EUROPA PRESS) -

La directora d'Arrels Fundació, Beatriz Fernández, ha explicat que preveuen entrevistar més de 600 persones en situació de carrer des d'aquest dimarts fins dijous per conèixer la seva realitat, i que esperen igualar la xifra de l'any anterior.

En una entrevista d'Europa Press, ha explicat que l'objectiu és "fer una fotografia" de què necessiten les persones en situació de carrer, i posteriorment s'elaborarà un informe que vol incidir en les polítiques públiques.

L'enquesta es fa des de fa 10 anys i inclou informació com l'edat, l'origen, el gènere, la salut, suport social, violència i situació administrativa, entre d'altres, i es duu a terme tant als centres oberts de Barcelona com a peu de carrer.

"Quan les fèiem més de nit entrevistàvem entre 200 i 300 persones. En fer el salt i entrevistar-les durant el dia, passem a més de 600 persones l'any passat", relata la directora, que apunta que, amb una població de prop de 2.000 persones dormint al carrer, és una mostra molt representativa.

Aquest 2026 l'enquesta inclou preguntes al voltant del procés de regularització, a més del concepte d'agrupació de persones o 'assentament', després dels desallotjaments de l'últim any.

DIFERENTS PERFILS

Fernández assegura que les enquestes els permeten "evidenciar, explicar i posar dades" al fet que no hi ha un únic perfil de persona sense llar.

Així, hi ha persones al carrer de 20 anys amb una trajectòria d'institucions i tutela, d'altres de 25 que han arribat buscant una vida millor i han acabat al carrer després de treballar un temps, a més de gent de 40 o 50 anys la situació dels quals ja està "molt cronificada".

Les entrevistes també permeten conèixer les característiques concretes de les dones sense llar: "Normalment són històries de vida molt trencades, ens permet aprofundir una mica més en el tema de la violència estructural i la violència per raó de gènere".

Una de les preguntes en l'enquesta es refereix a la violència al carrer, i la directora afirma que, en molts casos, les persones "ho normalitzen fins al punt" que si no se'ls pregunta directament, no sempre ho expliquen.

LA CARLOTA, TRES ANYS DE VOLUNTÀRIA

Aquest és el tercer any que la voluntària Carlota Saña entrevista persones en situació de carrer: "Ja hi ha vincle amb alguns usuaris i mira, avui casualment les entrevistes seran amb gent amb la qual generalment jo m'hi veig".

En les entrevistes, que duren uns 30 o 40 minuts, es tracta de repassar des de la nacionalitat fins a la seva situació de carrer, el temps i les condicions en les quals viu, a més d'una mica d'història familiar, i si rep algun tipus d'ajut o està en contacte amb els serveis socials, entre d'altres.

"Tens una visió molt panoràmica de la situació real de les persones en concret, que això és el que tant ens ajuda", ha apuntat.

EL TRAUMA COM A MOTXILLA

Saña explica que un dels temes transversals que s'observen sovint en les persones que entrevista és el trauma --"hi ha molt trauma com a motxilla"--, i la violència a peu de carrer, que es repeteixen en les enquestes.

Sobre la predisposició de les persones a respondre, explica que depèn de la persona i la situació: "Tots podem tenir un dia millor o un dia pitjor, i hi ha certs temes que igual afrontes o ja has tractat abans, i potser estàs més obert a parlar-ne".

"Aquí cal gestionar-ho una mica, cal intentar empatizar amb la persona, escoltar molt; el mateix que faríem amb una altra persona que no estigués en situació de carrer", ha afegit.

Ha afirmat que per ser voluntari és important ser disciplinat i tenir disponibilitat, a més d'estar "una mica disponible" emocionalment i saber donar espai a gent que està en una condició molt vulnerable.

EL TESTIMONI DEL JOSÉ

En José, de 70 anys, és un dels enquestats i li han preguntat "com li va la vida", quant temps fa que és al carrer, si algú l'ajuda i si li donen roba, entre altres qüestions.

És usuari del centre obert d'Arrels, on cada matí i cada tarda es troba amb els seus amics, i la resta del dia camina per la ciutat, mentre a la nit dorm pel carrer: "Amb l'edat acabes amb els peus fets pols".

"Fas la teva vida a la teva manera, com pots", relata, després de 3 anys de viure al carrer, i apunta que no pot ni descansar quan es troba malament, com sí faria en un llit sota un sostre.

També alerta del risc de patir robatoris durant la nit: "Aquí t'adorms i et despertes sense sabatilles", i afegeix que també li han arribat a robar la documentació, amb els tràmits i els pagaments que això comporta, i fins i tot el mòbil.

"Jo tinc amics d'aquí i d'allà, i de moment no he tingut problemes. Però bé, el carrer cal saber-lo viure. Una cosa és parlar-ne i pensar-hi, i l'altra és viure'l", ha afirmat.

Contador

Contingut patrocinat