Aquesta matinada fa a Barcelona el cens de persones que dormen al carrer
BARCELONA, 15 juny (EUROPA PRESS) -
El director d'Arrels Fundació, Ferran Busquets, ha demanat incloure les persones en situació de sensellarisme a les taules d'emergència habitacional i ha instat els ens locals a abordar aquesta problemàtica als seus municipis a través del contracte programa impulsat per la Generalitat com algunes de les mesures per combatre aquesta xacra.
En una entrevista d'Europa Press, Busquets ha reconegut l'esforç de les administracions públiques per fer front al sensellarisme a Catalunya i a Barcelona, però ha lamentat que les mesures que impulsen tant el Govern com l'Ajuntament són "insuficients" davant una emergència habitacional molt gran, ha dit.
La fundació durà a terme aquesta matinada el cens de persones en situació de sensellarisme a la capital catalana per elaborar l'informe del 2022: l'any passat Arrels va comptabilitzar 4.737 persones i va constatar una "cronificació" del problema a través de 289 enquestes als afectats, sobretot per l'efecte de la pandèmia.
Busquets s'ha preguntat per què una persona que dorm al ras a Barcelona no pot entrar en la taula d'emergència i ha apostat per impulsar altres mesures com l'obertura d'espais de baixa exigència, un "pegat" que allunyaria aquestes persones de la deterioració del carrer, en les seves paraules.
"Dormir al carrer fa que la vida de les persones es redueixi 20 anys de mitjana", ha alertat el director de la fundació, que ha insistit que hi ha altres opcions per reduir el patiment dels afectats com albergs i espais de referència on passar el dia i la nit mentre no se'ls pot oferir un habitatge.
CONTRACTE PROGRAMA
Sobre el contracte programa del Govern, que inclou accions específiques contra el sensellarisme amb els ens locals, el director d'Arrels ha valorat que es tracta de "la primera vegada que la Generalitat fa un pas per resoldre aquest problema des del punt de vista més estructural" i ha demanat al món local que l'utilitzi.
"Crec que qualsevol municipi amb un mínim d'una persona dormint al carrer hauria de demanar aquest contracte programa", ha sostingut en relació amb aquesta eina de coordinació entre la Conselleria de Drets Socials i les àrees bàsiques de serveis socials que preveu 14 milions el 2022, 14 el 2023, 16 el 2024 i 17 el 2025.
El director general de Serveis Socials de la Generalitat, Josep Maria Forné, ha explicat que una cinquantena d'àrees bàsiques de serveis socials ha demanat la prestació per desenvolupar programes de sensellarisme en el marc d'un contracte programa amb el qual intenten "ordenar els procediments" i pautar l'abordatge de manera consensuada amb el món local.
TAULES D'EMERGÈNCIA
Forné ha reivindicat que a través del marc d'acció per a l'abordatge del sensellarisme estan constituint les gestores de casos, vuit òrgans territorials que s'encarregaran de buscar solucions per a cada cas en funció de la seva situació i necessitats.
Ha assegurat que una d'aquestes solucions pot ser entrar en una taula d'emergència habitacional, tot i que ha aclarit que es tracta d'un recurs més, no serà l'únic, i ha destacat altres actuacions com la creació d'uns 300 espais residencials cada l'any.
Busquets veu la possibilitat d'entrar en una taula d'emergència com "el primer pas", però ha remarcat que la situació és molt crítica, ha demanat més solucions i ha titllat la creació d'espais residencials de totalment insuficient.
"SENSACIÓ AGREDOLÇA" DE L'AJUNTAMENT
Per la seva banda, l'Ajuntament ha manifestat tenir una "sensació agredolça" amb la situació del sensellarisme a la ciutat, que veu complexa i greu i que impacta en moltes polítiques, segons va reconèixer la comissionada d'Acció Social, Sonia Fuertes, durant la comissió de Drets Socials de dimarts.
Ha explicat que l'increment de places residencials no està resolent el problema i ha afirmat que "hi ha molta coincidència de mirada quant a les realitats observades" en l'informe d'Arrels del 2021 i el consistori.
