MADRID, 26 oct. (EUROPA PRESS) -
La matinada d'aquest diumenge, 27 d'octubre, acabar l'horari d'estiu quan a les 03.00 hores es retardin els rellotges i tornaran a marcar les 02.00 hores a Espanya. D'aquesta manera, es recuperar un any més l'horari d'hivern, d'acord amb la Directiva Europea del Canvi d'Hora que s'aplica en tots els Estats de la UE.
Al febrer de 2018, a proposta de Finlndia, l'Eurocambra va votar sobre la possibilitat de no canviar més d'hora. Tot i que va rebre 384 vots en contra i 153 a favor, el Parlament Europeu es va comprometre a estudiar la viabilitat del canvi d'hora i va obrir una consulta pública, en la qual més del 80% dels 4,6 milions de ciutadans que van participar, es van mostrar a favor de no fer més canvis d'hora.
Encara que la Comissió Europea va aprovar l'eliminació del canvi d'horari, al mar d'aquest any la comissió de Transport i Turisme del Parlament Europeu va apostar per ajornar fins l'any 2021 l'eliminació del canvi d'hora bianual proposat per la Comissió Europea per l'abril d'aquest any, perqu les capitals tinguin més temps per decidir si el país manté l'horari d'estiu o el d'hivern. Pasos com Portugal ja han decidit que continuaran amb el canvi d'hora estacional.
Les primeres disposicions sobre l'horari d'estiu es van adoptar a Europa el 1980 i des de l'any 2000, amb l'esmentada directiva, van quedar establertes les regles que marquen el seu inici al mar i el seu final a l'octubre.
El canvi d'hora va comenar a generalitzar-se a partir de 1974, a partir de la primera crisi del petroli, quan alguns pasos van decidir avanar el rellotge per aprofitar millor la llum del sol i consumir així menys electricitat en illuminació. S'aplica com a directiva des de 1981 i ha estat renovada successivament cada quatre anys.
Des de l'aprovació de la Novena Directiva pel Parlament Europeu i del Consell de la Unió al gener de 2001, el canvi s'aplica amb carcter indefinit. La Directiva est incorporada a l'ordenament jurídic espanyol per Reial decret 236/2002, d'1 de mar.
El canvi d'hora s'efectua sempre l'últim diumenge del mes d'octubre en el cas de l'horari d'hivern, quan el rellotge es retarda una hora, i l'últim diumenge del mes de mar, quan s'avana una hora el rellotge i comena l'horari d'estiu.
EL CAS D'ESPANYA
A Espanya, l'executiu va crear una comissió de 14 'savis' per determinar la convenincia o no d'eliminar el canvi d'hora estacional i, en cas de decisió afirmativa, decidir quin horari era més adient, el d'estiu o el d'hivern.
Al mar de l'any passat, aquesta comissió va presentar un informe que no va arribar a cap "resolució concloent", tenint en compte la "gran quantitat de repercussions d'impacte" que té aquesta mesura en camps com l'econmic o el cultural.
Espanya geogrficament est situada en l'ús GMT+1 coincidint amb la major part d'Europa, excepte el Regne Unit, Irlanda i Portugal, que es mantenen en l'UTC/GMT+0. Aquesta adscripció de fus és la que marca des de 1940 l'hora oficial espanyola, avanada en 60 minuts a l'hora universal.
En la latitud d'Espanya les hores de sol són les mateixes, aproximadament deu a l'hivern i unes 14 a l'estiu, per no clareja o fosqueja a la mateixa hora a l'est que a l'oest, així que pot haver-hi més d'una hora de diferncia d'un extrem a l'altre. Vigo, per exemple, és la ciutat europea on més tard es fa de nit.
ESTALVI ENERGTIC
D'acord amb la normativa vigent, el canvi d'hora d'estiu a hivern es té lloc l'últim diumenge d'octubre a tota Europa, d'acord amb la Directiva Comunitria del Canvi d'Hora, que és d'obligat compliment amb l'objectiu d'aconseguir un estalvi energtic.
Segons estimacions de l'Institut per a la Diversificació i Estalvi de l'Energia (IDEA), el potencial d'estalvi en illuminació podria aconseguir al voltant de 300 milions d'euros, l'equivalent al 5 per cent del total. D'aquesta quantitat, 90 milions corresponen al potencial de les llars espanyoles, cosa que suposa un estalvi de 6 euros per llar i 210 milions restants s'estalviarien als edificis del terciari i en la indústria.
Per la seva banda, la Comissió d'Indústria, Investigació i Energia del Parlament Europeu, va publicar al febrer de 2019 un informe en el qual es puntualitza que els canvis estacionals d'hora poden produir estalvis en el consum d'energia, per que són marginals i que no hi ha certesa que s'obtinguin a tots els estats membres.
L'informe també indica que poden haver-hi estalvis en illuminació, per que no és tan obvi que passi el mateix amb la calefacció, perqu podria fins i tot augmentar el seu consum. A més, segons van indicar els experts, els resultats són difícils d'interpretar ja que estan molt influenciats per factors externs com la meteorologia, la geografia i el comportament dels usuaris.
A Espanya, no existeixen informes actualitzats que permetin assegurar que el canvi d'hora porti associats estalvis energtics. A més, les noves exigncies d'eficincia energtica en illuminació, en els sistemes de climatització, i als mateixos edificis, així com la progressiva introducció de l'autoconsum alteren significativament les anlisis que originalment s'empraven per calcular aquestes dades.
ESPANYA MANTINDR EL SEU FUS HORARI ACTUAL
D'altra banda, la comissió encarregada d'estudiar la convenincia o no d'eliminar el canvi horari estacional, va dictaminar que Espanya havia de mantenir el seu fus horari actual, un debat parallel al del canvi d'hora estacional i en el qual alguns s'inclinaven perqu Espanya adoptés el fus horari de Londres i Portugal davant del de Berlín.
"Espanya té el mateix fus horari des de fa més de 30 anys, que coincideix amb el d'Alemanya i es remunta a l'poca franquista", va indicar al mar la ministra portaveu Isabel Celaá.
