MADRID, 24 oct. (EUROPA PRESS) -
Aquest diumenge a la matinada, 25 d'octubre, s'acabarà l'horari d'estiu quan a les 03.00 hores s'endarrereixin els rellotges i tornaran a marcar les 02.00 hores a Espanya. D'aquesta manera, es recuperarà un any més l'horari d'hivern, d'acord amb la Directiva Europea del Canvi d'Hora que s'aplica a tots els Estats de la UE.
Al febrer del 2018, a proposta de Finlàndia, l'Eurocambra va votar sobre la possibilitat d'eliminar el canvi d'hora. Tot i que la proposta va rebre 384 vots en contra i només 153 a favor, el Parlament Europeu es va comprometre a estudiar la viabilitat del canvi d'hora i va obrir una consulta pública, en la qual més del 80% dels 4,6 milions de ciutadans que van participar, es van mostrar a favor d'eliminar els canvis d'hora.
Tot i que la Comissió Europea va aprovar l'eliminació del canvi d'horari, al març d'aquest any la comissió de Transport i Turisme del Parlament Europeu va apostar per endarrerir fins l'any 2021 l'eliminació del canvi d'hora bianual ajornat per la Comissió Europea per a l'abril d'aquest any, perquè les capitals tinguessin més temps per decidir si el país es queda amb l'horari d'estiu o el d'hivern. Països com Portugal ja han decidit que continuaran amb el canvi d'hora estacional.
Les primeres disposicions sobre l'horari d'estiu es van adoptar a Europa al 1980 i des de l'any 2000, amb l'esmentada directiva, van quedar establertes les regles que marquen el seu inici al març i la seva fi a l'octubre.
El canvi d'hora es va començar a generalitzar a partir del 1974, a partir de la primera crisi del petroli, quan alguns països van decidir avançar el rellotge per aprofitar millor la llum del sol i consumir així menys electricitat en il·luminació. S'aplica com a directiva des del 1981 i s'ha renovat successivament cada quatre anys.
Si bé, des de l'aprovació de la Novena Directiva del Parlament Europeu i del Consell de la Unió al gener del 2001, el canvi s'aplica amb caràcter indefinit. La Directiva està incorporada a l'ordenament jurídic espanyol per Reial decret 236/2002, d'1 de març.
El canvi d'hora es fa sempre l'últim diumenge del mes d'octubre en el cas de l'horari d'hivern, quan el rellotge s'endarrereix una hora, i l'últim diumenge del mes de març, quan s'avança una hora el rellotge i comença l'horari d'estiu.
EL CAS D'ESPANYA
Espanya, geogràficament, està situada en el fus UTC/GMT+1, com la majoria d'Europa excepte el Regne Unit, Irlanda i Portugal, que
es mantenen en l'UTC/GMT+0. Aquesta adscripció de fus és la que marca des del 1940 l'"hora oficial" espanyola, avançada en 60 minuts a l'"hora universal".
En la latitud d'Espanya, les hores de llum són les mateixes, +-10 a l'hivern i +- 14 a l'estiu, però no es fa clar o fosc a la mateixa hora a l'est que a l'oest, i hi pot haver més d'una hora de diferència d'un extrem a l'altre. Vigo (Pontevedra), per exemple, és la ciutat europea en què més tard es fa fosc.
A Espanya, l'Executiu va crear una comissió de 14 'savis' per determinar la conveniència o no d'eliminar el canvi d'hora estacional i, en cas de decisió afirmativa, decidir quin horari era millor, el d'estiu o el d'hivern.
Al març de l'any passat, aquesta comissió va presentar un informe en què no va arribar a cap "resolució concloent", tenint en compte la "gran quantitat de repercussions d'impacte" que té aquesta mesura en camps com l'econòmic o el cultural.
ESTALVI ENERGÈTIC
D'acord amb la normativa vigent, el canvi d'hora d'estiu a hivern es produeix l'últim diumenge d'octubre en tota Europa, d'acord amb la Directiva Comunitària del Canvi d'Hora, que és de compliment obligatori amb l'objectiu d'aconseguir un estalvi energètic.
Segons estimacions de l'Institut per a la Diversificació i Estalvi de l'Energia (IDEA), el potencial d'estalvi en il·luminació podria arribar als 300 milions d'euros, l'equivalent al 5 per cent del total. D'aquesta quantitat, 90 milions corresponen al potencial de les llars espanyoles, cosa que suposa un estalvi de 6 euros per llar i els 210 milions restants s'estalviarien en els edificis del sector terciari i en la indústria.
Per la seva banda, la Comissió d'Indústria, Investigació i Energia del Parlament Europeu, va publicar al febrer del 2019 un informe en el qual es puntualitza que els canvis estacionals d'hora poden produir estalvis en el consum d'energia, però que són marginals i que no hi ha certesa que s'obtinguin a tots els estats membres.
L'informe també indica que hi pot haver estalvis en il·luminació, però que no és tan obvi que passi el mateix amb la calefacció, perquè podria fins i tot augmentar el seu consum. A més, segons van indicar els experts, els resultats són difícils d'interpretar perquè estan molt influenciats per factors externs, com la meteorologia, la geografia i el comportament dels usuaris.
A Espanya, no existeixen informes actualitzats que permetin assegurar que el canvi d'hora tingui associats estalvis energètics. A més, les noves exigències d'eficiència energètica en il·luminació, en els sistemes de climatització, i als propis edificis, així com la progressiva introducció de l'autoconsum alteren significativament les anàlisis que originalment es feien servir per calcular aquestes dades.
D'altra banda, la comissió que s'encarrega d'estudiar la conveniència o no d'eliminar canvi horari estacional, va dictaminar que Espanya havia de mantenir el seu fus horari actual, un debat paral·lel al del canvi d'hora estacional i en què alguns s'inclinaven per que Espanya adoptés el fus horari de Londres i Portugal davant del de Berlín.
