Reuneix contes de Rusiñol, Ruyra i Víctor Català sense publicar des dels 70
BARCELONA, 10 set. (EUROPA PRESS) -
L'editorial Males Herbes ha recuperat 25 textos de 16 escriptors catalans del segle XX, alguns dels quals feia més de cent anys que estaven catalogats s 'Savis, bojos i difunts. El conte decadentista a Catalunya 1895-1930'.
Entre els autors hi ha Santiago Rusiñol, Víctor Català i Joaquim Ruyra, alguns dels texts dels quals no es publicaven des dels anys 70 i s'han considerat "fora del cànon literari", ha dit aquest dilluns en roda de premsa el seu editor, Ramon Mas, en la Setmana del Llibre en Català.
La resta d'escriptors del llibre són Prudenci Bertrana, Raimon Casellas, Eugeni d'Ors, Jeroni Zanné, Gabriel Alomar, Xavier Monsalvatje, Diego Ruiz, Miquel de Palol Felip, Alfons Maseras, Xavier de Zengotita, Domènech Guansé, Ernest Martínez Ferrando i Agustí Esclasans.
PER QUÈ SE'LS VA OBLIDAR
Mas ha explicat que després de la Guerra Civil, quan va prendre forma el cànon literari català, se'ls va veure com autors irresponsables perquè van considerar que "no havien escrit per al país", ni que en les seves obres hi havia una funció social ni una visió marxista del món, segons ha dit.
Ha detallat que per això se'ls va oblidar i que des de l'editorial es van proposar fa un temps aportar llum sobre les obres que havien quedat fora d'aquest cànon perquè el lector les descobrís.
"Haurà de ser el lector del futur que jutgi si eren bons o no, perquè ho podrà fer des d'una òptica neta", ha dit Mas que ha recordat unes paraules que va dir l'escriptor Pere Calders a propòsit de la selecció literària feta a partir dels anys 50.
"FETA DES DE LA PASSIÓ"
Mas ha dit que "és una antologia feta des de la passió de qui va llegint textos i descobreix autors a llibreries antigues dels quals mai no li havien parlat", i ha explicat que des de fa 15 anys ha anat descobrint autors catalans oblidats arran de la seva passió per Prudenci Bertrana.
És una recopilació pensada perquè el lector s'acosti a les obres d'aquests escriptors; alguns, anteriors a la normalització de Pompeu Fabra, per la qual cosa també s'han decantat per una gramàtica contemporània, encara que s'ha mantingut un llenguatge de l'època.
La selecció i ordenació dels texts s'ha fet pensant en el lector, que, al seu parer, trobarà temes comuns entre els autors, encara que no fossin coetanis: "Hi ha temes que comparteixen i que té a veure amb el 'mal du siècle".
Per exemple, Mas considera que comparteixen una confrontació entre massa i individu, la contraposició entre naturalesa humana i societat, i la reacció a les convencions socials de l'època, com uns contes de Prudenci Bertrana que "critiquen la convenció de retratar els nounats que es morien".
MARGINACIÓ I DECADENTISME
També ha dit que hi ha una constant fixació pels marginats socials, per aquells que quedaven fora del pensament homogeni de l'època, com la majoria dels autors de l'antologia, que la van experimentar en les seves pròpies carns, ha apuntat.
Són uns temes que Mas vincula al decadentisme al qual va donar veu la literatura francesa de l'època i que a Catalunya aquests escriptors van expressar, no com a imitació, sinó com "una reacció anàloga davant les xacra del període", i de la qual ell mateix parla en el pròleg de l'antologia com a forma d'introducció.
