Vicenç Altaió i Josep M. Sala-Valldaura seleccionen 231 poetes de tres generacions
BARCELONA, 28 maig (EUROPA PRESS) -
Els poetes Vicenç Altaió i Josep Maria Sala-Valldaura han compilat en una antologia mig segle de poesia catalana, entre el 1968 i el 2018, donant especial protagonisme a les noves veus actuals que han portat el gènere a la seva "plenitud" més gran de tots els temps.
Ho ha explicat Altaió al costat de Sala-Valldaura en la presentació del llibre 'Mig segle de poesia catalana. Del Maig del 68 al 2018' (Proa), que dibuixa tres generacions poètiques de la mà d'una selecció de 231 poemes, un per poeta: "Abracem els últims 50 anys de la poesia catalana amb una mostra exhaustiva i valenta".
Sense voluntat de crear un mostrari, la compilació aspira a "donar testimoniatge de la riquesa de les lletres catalanes i del gènere poètic", representat per la generació de la 'revolta' dels quals van començar a publicar en el 68, la de la normalització del català que es dona a conèixer en el 78 i la de la crisi o insurrecció, que és l'actual.
El llibre, que arrenca amb la generació dels nascuts entre el 1940 i el 1959, comença amb un poema del músic Carles Santos, i d'aquest col·lectiu recull poemes de Carles Hac Mor, Antònia Vicens, Narcís Comadira, Pere Gimferrer, Francesc Parcerisas, Perejaume i Ponç Ponç, entre altres.
La generació de la caiguda del Mur de Berlín, caracteritzada especialment per l'experimentació i la normalització lingüística, es veu representada per poetes com Carles Duarte, Dolors Miquel, Susanna Rafart, Lluís Calvo, Manuel Forcano i Teresa Colom, entre d'altres.
DONES POETES IRROMPEN EN EL PANORAMA
Del tercer mil·lenni, els poetes han escollit una àmplia selecció de veus, entre les quals destaquen moltes dones com Calafell, Blanca Llum Vidal, Sílvie Rothkovic, Míriam Cano, Anna Gual, Anna Pantinat i Irene Solà, entre altres, fet que tots dos poetes han considerat positiu i significatiu.
Respecte a la irrupció de les veus femenines, Sala-Valldaura ha considerat que la situació és tal que les dones poetes s'estan convertint en majoritàries en aquest àmbit, la qual cosa ha vist com a positiva, si bé ha lamentat que això té una part negativa: "Això vol dir que no hi ha molts diners que guanyar".
MAL MOMENT SOCIAL, BON MOMENT POÈTIC
Sobre l'eclosió poètica de l'actualitat, Sala-Valldaura ha observat que "el mal moment social ha propiciat" un bon moment poètic, ha dit convençut que la lírica s'alimenta d'angoixes, coaccions i malestar.
"Mai fins ara la poesia catalana havia viscut una tan alta plenitud: el nombre de poetes, el ple desplegament en tot l'àmbit geogràfic de la llengua, les traduccions, l'abundància de tendències estètiques, les dinàmiques generacionals,...", ha argumentat Altaió.
Sobre l'última generació poètica, entre la qual sorgeixen veus com la d'Eduard Escoffet, Martí Sales, Josep Pedrals, Albert Forns, Jaume C. Pons i Alorda i Esteve Plantada, entre d'altres, Altaió ha observat que la seva obra s'ha donat fora de l'"espai central" ocupat per editorials convencionals.
L'antologia dona testimoniatge d'un "atomisme i fragmentació" de la poesia catalana, més enllà de Barcelona com a capital cultural, ha destacat Sala-Valldaura, davant la qual cosa l'editor, Josep Lluch, ha vist en el llibre una forma de projectar la nova generació de poetes catalans.
Sobre l'absència de grans veus com la de Joan Margarit, Feliu Formosa i Francesc Garriga, entre altres, els autors han justificat la seva voluntat d'iniciar l'antologia amb poetes nascuts a partir del 1940, i han sacrificat alguns poetes amb la finalitat de representar millor les noves veus actuals.
