"La igualtat d'oportunitats és una quimera"
BARCELONA, 6 juny (EUROPA PRESS) -
L'escriptora Anna Ballbona reflexiona sobre l'encaix social i les perifries urbanes en la novella 'No sóc aquí' (Anagrama), ara publicada després de guanyar el Premi Llibres Anagrama de Novella, i assegura: "Volia mostrar una perifria gairebé com a tema, sense clixés ni tpics, com un paisatge mític".
La perifria que retrata no té nom ni coordenades geogrfiques concretes: "Només es diu que est a mitja hora de Barcelona, com podria estar a mitja hora de qualsevol altra ciutat. I aix és a propsit", ha explicat en una entrevista d'Europa Press.
"Es parla dels polígons entre clixés i com si no hi hagués res a fer all, i en el teu paisatge els polígons són el paisatge", ha afegit l'autora, que considera que, per lleig que sigui, quan són un lloc de pas, acaben sent també un lloc de vida, on es fuma, es xerra, es beu, es tenen relacions sexuals i es passa por.
TRACTE MONOLÍTIC
Ballbona fuig de clixés com el de 'chonis' i 'quillos': "La novella intenta fugir d'aix justament perqu sovint s'ha donat a la perifria un tracte monolític, unívoc, com si pogués ser una sola cosa", i per a l'autora no es pot explicar a cop de tpic.
Les localitats de la perifria tenen el seu paper en la conformació de la identitat de les ciutats a qu envolten: "Literriament, a mi m'ha interessat mostrar el grinyol, aquesta ferida amb qu es camina i es passen fronteres que, encara que siguin invisibles, existeixen", i les defineix com a fronteres o murs de molts tipus.
La seva protagonista, Mila, sap que ve d'un món que és diferent al d'altres companyes: el "d'una perifria que no respon els clixés de la perifria", en un grinyol entre el món antic, un cert món rural, amb les seves creences i maneres inamovibles, i un nou món, fet de ciment i polígons industrials, explica.
Per a ella, aquesta societat "emmascara una realitat com una catedral, a dia d'avui, i més amb l'abisme de la pandmia: la igualtat d'oportunitats és una quimera i la bretxa s'engrandeix".
DESENCAIXI
El seu protagonista sent el desclassament en la seva prpia pell, "una mena de desencaix, que fa que li costi trobar el seu lloc" de la m d'un personatge que, amb la sortida a l'exterior, a la universitat i després fent una Erasmus a París (Frana), sent una estranyesa cada vegada més gran de no entendre els codis socials.
"He intentat aproximar l'estranyesa com un motor de canvi, no com un conflicte. És estranyant-nos de com funcionen les coses quan podem escoltar el seu grinyol, les anomalies, distingir all que no ens ofereix res", ha afegit.
Les seves línies estan, no obstant aix, plenes d'ironia: "La ironia és, com se sol dir, una manera molt intelligent de parlar molt seriosament", i que li serveix al seu personatge per prendre distncia.
