Publicat 6/6/2020 11:33:02 +02:00CET

Anna Ballbona reflexiona sobre la perifèria "sense tòpics" en la seva nova novel·la

'No Sóc Aquí' (Anagrama), Novel·la De l'Escriptora Anna Ballbona
ANAGRAMA

"La igualtat d'oportunitats és una quimera"

BARCELONA, 6 juny (EUROPA PRESS) -

L'escriptora Anna Ballbona reflexiona sobre l'encaix social i les perifèries urbanes en la novel·la 'No sóc aquí' (Anagrama), ara publicada després de guanyar el Premi Llibres Anagrama de Novel·la, i assegura: "Volia mostrar una perifèria gairebé com a tema, sense clixés ni tòpics, com un paisatge mític".

La perifèria que retrata no té nom ni coordenades geogràfiques concretes: "Només es diu que està a mitja hora de Barcelona, com podria estar a mitja hora de qualsevol altra ciutat. I això és a propòsit", ha explicat en una entrevista d'Europa Press.

"Es parla dels polígons entre clixés i com si no hi hagués res a fer allà, i en el teu paisatge els polígons són el paisatge", ha afegit l'autora, que considera que, per lleig que sigui, quan són un lloc de pas, acaben sent també un lloc de vida, on es fuma, es xerra, es beu, es tenen relacions sexuals i es passa por.

TRACTE MONOLÍTIC

Ballbona fuig de clixés com el de 'chonis' i 'quillos': "La novel·la intenta fugir d'això justament perquè sovint s'ha donat a la perifèria un tracte monolític, unívoc, com si pogués ser una sola cosa", i per a l'autora no es pot explicar a cop de tòpic.

Les localitats de la perifèria tenen el seu paper en la conformació de la identitat de les ciutats a què envolten: "Literàriament, a mi m'ha interessat mostrar el grinyol, aquesta ferida amb què es camina i es passen fronteres que, encara que siguin invisibles, existeixen", i les defineix com a fronteres o murs de molts tipus.

La seva protagonista, Mila, sap que ve d'un món que és diferent al d'altres companyes: el "d'una perifèria que no respon els clixés de la perifèria", en un grinyol entre el món antic, un cert món rural, amb les seves creences i maneres inamovibles, i un nou món, fet de ciment i polígons industrials, explica.

Per a ella, aquesta societat "emmascara una realitat com una catedral, a dia d'avui, i més amb l'abisme de la pandèmia: la igualtat d'oportunitats és una quimera i la bretxa s'engrandeix".

DESENCAIXI

El seu protagonista sent el desclassament en la seva pròpia pell, "una mena de desencaix, que fa que li costi trobar el seu lloc" de la mà d'un personatge que, amb la sortida a l'exterior, a la universitat i després fent una Erasmus a París (França), sent una estranyesa cada vegada més gran de no entendre els codis socials.

"He intentat aproximar l'estranyesa com un motor de canvi, no com un conflicte. És estranyant-nos de com funcionen les coses quan podem escoltar el seu grinyol, les anomalies, distingir allò que no ens ofereix res", ha afegit.

Les seves línies estan, no obstant això, plenes d'ironia: "La ironia és, com se sol dir, una manera molt intel·ligent de parlar molt seriosament", i que li serveix al seu personatge per prendre distància.

Contador