'Liebestod' és un exercici de "belligerncia i desequilibri"
BARCELONA, 21 jul. (EUROPA PRESS) -
L'escriptora, directora, poeta i escengrafa Angélica Liddell proposa un "acte d'immolació i autodestrucció" a través de la paraula amb 'Liebestod', que es podr veure del 23 al 25 de juliol al Teatre Lliure de Montjuc dins la programació del Festival Grec de Barcelona.
Ho ha dit Liddell aquest dimecres en una roda de premsa al costat del director del Grec, Cesc Casadesús, per presentar l'espectacle, que explora els orígens "del teatre i la tauromquia units per la idea de tragdia" i adopta per títol una expressió que apareix en l'ria final de l'pera 'Tristany i Isolda' de Richard Wagner i que conjumina en una única paraula els conceptes d'amor i mort.
Precisament, la creadora aborda les idees de "bellesa, amor i mort" i aprofundeix en la vida trgica i el patiment a través de la figura del matador de toros espanyol Juan Belmonte, també anomenat 'Pasmo de Triana', que va ser considerat fundador de la tauromquia moderna i que s'acabaria sucidant el 1962.
A més de Wagner i Belmonte, durant l'espectacle es fan referncies al pintor figuratiu britnic Francis Bacon i a la seva "imatge de la carn, suprbia, pictrica, que no necessita ser explicada" i també hi ser present el cineasta Stanley Kubrik.
EXERCICI DE CATARSI COLLECTIVA
Ha defensat que formar part de l'espectacle li permet posar-se en perill, entrar en conflicte i treballar amb la seva pitjor part per proposar una "lluita contra la uniformitat social" i un exercici de catarsi collectiva a través de la idea de sacrifici dramtic i de l'exploració dels límits espirituals i del propi cos.
Per ella, aquest muntatge teatral suposa una paradoxa perqu se sotmet a un sacrifici i proposa un exercici de "belligerncia i desequilibri" alhora que busca l'amor del públic amb una expressió de les belles arts.
Liddell, que va estrenar la funció a Avinyó (Franca), ha destacat la racionalitat del públic francs i suposa que la reacció i l'acolliment a Barcelona ser diferent: "La via espiritual i mística de l'espectacle entra en conflicte amb la manera de ser, racional i millimetrada, de la cultura francesa".
