MADRID 12 jul. (EUROPA PRESS) -
L'Acadèmia de Cinema ha atorgat la Medalla de Oro 2013 a l'actriu Ángela Molina per "ser una cara clau i indispensable de la cinematografia espanyola i haver desenvolupat una prolongada carrera, encara en actiu, tant a Espanya com l'àmbit internacional", segons va determinar ahir la Junta Directiva de la institució.
L'actriu, "que té la cara d'una verge pagana", tal i com va expressar Luis Buñuel, que va catapultar-la com una de les seves muses en 'Aquest fosc objecte del desig', i complirà 58 anys el pròxim octubre, mes en el qual l'Acadèmia de Cinema li lliurarà la Medalla de Oro, un guardó que premia el seu bon fer en la gran pantalla i que recompensa el fet d'haver passejat el nostre cinema al llarg de diverses dècades per França, Itàlia, Portugal i l'Amèrica Llatina.
Precisament, la bona notícia l'ha agafat rodant al voltant de Roma, ciutat des de la que ha rebut la notícia. Encara vestida amb la roba de l'escena, afirmava sentir-se "com nounada".
"Ho interpreto com una unió indivisible que tenim els que estimem i els que coneixem el cinema, mai falla perquè es desenvolupa d'una manera molt precisa".
Temperamental, divertida, apassionada, càlida i amable, aquesta filla de l'arxiconegut actor i cantant Antonio Molina --és la tercera de vuit germans--, va estudiar ballet clàssic, dansa espanyola i art dramàtic a Madrid.
Abans de la seva primera incursió en la gran pantalla, en 'No mataràs', dirigida per César Fernández Ardavín, va arribar a treballar en un circ a França i va exercir com professora de ball clàssic espanyol
Aviat es convertiria en una actriu fonamental en el cinema espanyol de la Transició, etapa en la qual va enfocar la seva carrera cap a produccions de qualitat i compromís, moltes vegades produccions amb una temàtica política, social i històrica.
A mitjans dels setanta ha estat dirigida per Jaime Camino en 'Les llargues vacances del 36' i per Manuel Gutiérrez Aragón en 'Cadellada negra', però seria en 1977 quan en l'última pel·lícula que va dirigir Luis Buñuel --'Aquest fosc objecte del desig'-- va compartir el personatge de Conchita amb Carole Bouquet i les dues la pantalla amb Fernando Rey.
Ha estat imprescindible en el cinema de Jaime Chávarri, amb el qual va treballar en cinc ocasions --A un déu desconegut, Bearn o la sala dels canells, El riu d'or i els dos lliuraments de Les coses del voler- i musa reconeguda de Manuel Gutiérrez Aragón -El cor del bosque, Dimonis al jardí i La meitat del cel--.
Altres de les seves interpretacions més reconegudes han estat en 'La sabina', de José Luis Borau; i en 'Lola', de Bigas Luna. En els vuitanta, i alhora reafirmava la seva presència a Espanya, reculava veure en les cinematografies francesa i italiana i feia incursions en el cel·luloide alemany i llatinoamericà.
En els anys noranta va participar, entre d'altres produccions, en 'Una dona sota la pluja', de Gerardo Vera; i 'Carn tremolosa', de Pedro Almodóvar, en què rebia una bufetada del fa poc desaparegut Pepe Sancho. Alhora, va protagonitzar la sèrie de televisió 'Germanes' on es va posar l'hàbit de monja juntament a la seva germana Mónica Molina i Pilar Bardem.
La Medalla de Oro té per objectiu oferir un homenatge als qui han contribuït amb la seva trajectòria professional a millorar el cinema espanyol a l'aspecte industrial o a l'artístic.
Al llarg de la seva història, l'han rebut Fernando Rey, Carlos Saura, Francisco Rabal, Alfredo Matas, Ana Belén, Sara Montiel, Elías Querejeta, Gil Parrondo, José Luis Borau, Fernando Fernán-Gómez, Carmelo Bernaola, Concha Velasco, Antonio Banderas, Basilio Martín Patino, Geraldine Chaplin, Pablo Núñez, Maribel Verdú, Carmen Maura, Rosa Maria Sardà, José Luis Alcaine i Manuel Gutiérrez Aragón.
